L'escriptor Hèctor Bofill denuncia la «decadència del món occidental»

Les novel·les d'ambdós escriptors aprofundeixen en visions del món que no escapen de la influència de la conjuntura històrica contemporània dominada pels conflictes. Concretament, Bofill aprofita l'obra guardonada amb el premi Josep Pla, L'últim evangeli, per abordar la «descomposició imminent del món occidental, que com totes les civilitzacions té el seu moment de brillantor», va dir l'autor, que afegí una invitació irònica «a gaudir» de la bellíssima decandència d'Occident.

Ambientada en l'època actual i amb un salt futurista ubicat d'aquí a 500 anys, el llibre es divideix en dues trames, una en què els personatges perceben la transformació i una segona, en què els protagonistes lluiten contra el totalitarisme. Bofill assenyalà que la situació del món actual s'assembla a l'«ambient del 1914», i assegurà que la seva generació ha viscut una «època de desastres» que han fet que el món actual es trobi en una «situació que és completament desesperada».

El jurat del Josep Pla, integrat en aquesta edició per Josep Piera, Baltasar Porcel, Valentí Puig, Jordi Sarsanedas i Joaquim Palau, seleccionà la novel·la d'Hèctor Bofill (Badalona, 1973), L'últim evangeli, com la millor obra del total de 27 originals presentats enguany al premi, que convoca l'editorial Destino, dotat amb 6.000 euros. Bofill és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i la seva obra literària és fonamentalment de gènere poètic.

Entre els seus llibres de versos destaquen Poema de Calipso (Columna, 1995), que li va reportar el premi Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia, La reconstrucció de l'aristocràcia (Proa, 1999) i La revolució silenciosa (Proa, 2001), obra per la qual també fou guardonat amb la Flor Natural en l'edició del 2001 dels Jocs Florals de Barcelona.