Jaume i el general Hivern (1229)

En emprendre la gran i definitiva acció bèl·lica, primer, havien d'envestir els cavallers i després els peons, i tothom es va comprometre a no tornar enrere per cap motiu. Però el rei moro de Mallorca comptava en aquells moments amb un aliat del qual se'n parla molt poc: el general Hivern. La història contemporània ens esmenta qui era aquest general. No era humà. Estava fet dels elements climàtics. Derrotà les tropes napoleòniques quan envaïren Rússia i mai, cap altre guerrer, havia fet tantes víctimes en un exèrcit considerat fins aleshores invencible. El mateix s'esdevení quan Hitler atacà l'Unió Soviètica i les immenses estepes gelades acabaren vencent, unides a soldats i guerrillers, els nazis. Era el poderós «general Hivern». Però ja abans de tot això, eLibre dels feyts de Jaume I sobre la conquesta de Mallorca, ens parla de la difícil situació que plantejava l'Hivern a l'exèrcit que assetjava la capital illenca: «I érem ja en l'època que va de Nadal a Cap d'Any, i feia un fred tan gran, que les guaites, quan eren fora i havien caminat una o dues llegües, tornaven a les tendes i les barraques pel fred que feia i enviaven missatgers per veure si podien tornar al campament. I nós, a la nit, vam enviar un missatge allí on havíem col·locat les guàrdies per controlar si hi eren, i ens tornaren missatge dient que no hi eren. I ens alçàrem de nit i personalment els diguérem el mal que havien fet, i vam col·locar homes de refresc procedents dels rics-homes de la nostra companyia. Aquesta situació durà cinc dies, i els tres darrers no dormírem ni de nit ni de dia, perquè tot el que les caves havien de menester, així com en el pas per on havíem d'entrar a la vila, ens era consultat i ens demanaven consell sobre la situació; fins al punt que ni la més mínima cosa no es feia a l'expedició que no ens demanessin consell. I manllevàrem seixanta lliures d'uns mercaders que havien vingut a Mallorca amb nosaltres, a pagar quan la vila seria presa. Així podrien fer-se les coses necessàries a profit de tot l'exèrcit i nostre, perquè la presa de la vila s'acostava. I restàrem en vetlla tres dies i tres nits, perquè quan volíem dormir, venien avisos dels que necessitaven el nostre consell i, a més, teníem el son tan lleuger que qualsevol que s'acostava a la tenda ja el sentíem...»

Suposam que hi havia neu a les muntanyes, que l'aire era ben glaçat i que les fogueres, en el campament, eren indispensables. Però si ho eren fora de les murades, també ho havien de ser pels que des de dintre defensaven la plaça. Fred i fam delmaven els moros en aquell setge de mesos.