Es crea la policia «Scotland Yard» (1829)

TW
0

Sir Robert Peel crea l'actual policia britànica i aquesta, el 1840 s'instal·la a un edifici del carrer Great Scotland Yard. Per tal d'esbrinar el que significa aquesta denominació ens hem de remuntar al segle XIII, és a dir, a l'època de quan els reis d'Escòcia baixaven a Londres per renovar la fidelitat al rei d'Anglaterra i eren allotjats en una residència que havien construït en una possessió, en anglès «Yard». Desaparegué el palau amb el pas dels anys, però el carrer, que travessava aquell solar, va rebre el mateix nom. Així, la policia, allà ubicada, batejà aquell gran edifici de la seva caserna com «Scotland Yard». Passaren els anys i el 1890 el Quarter general es traslladà al Thames Embankment i fou, per això, anomenat, «New Scotland Yard». Tanmateix, la paraula «new» anà desapareixent i, el 1967, es bastí un nou edifici, també conegut amb aquest nom tradicional, puix com diu l'historiador Stanton B.Clayton, els «anglesos són el poble que, potser, més estima les seves tradicions...»

En parlar, però, d'aquesta policia, no es pot deixar de banda la nombrosa literatura que al llarg d'aquests quasi dos segles ha anat generant, començant per Conan Doyle i el seu Sherlock Holmes i passant per Aghata Christie, Steve Davey, George Richmond...i tants i tants d'altres.

Sembla que entre els murs d'Scotland Yard nasqueren nous mètodes criminològics, que a finals del segle XIX jugaven amb tots els trucs de la lògica de possibilitats. Record, per exemple, Bram Stoker (Dublin, 1847-Londres, 1912) que publicà obres de misteri com El congost de la serp (1890), El misteri del mar (1902), La joia dels set estels (1904) i, sobretot, Dracula (1897). No oblidem, tampoc, que Bram Stoker tenia al seu càrrec una secció de «crònica negra» en e London Telegram, una activitat que l'obligava a estar en contacte amb la policia d'Scotland Yard, de la qual en treia moltes idees i teories...

«Ens hem reunit novament. Sembla que finalment estam sobre la pista i que el treball investigador de demà pot esser molt bé el començament del final. Em deman si la calma de Renfield té alguna cosa a veure amb això. Els seus canvis d'humor s'han ajustat tant als moviments del comte (Drácula), que la destrucció imminent del monstre li pot haver estat revelada d'alguna manera subtil. Si poguéssim tenir alguna idea del que està passant per la seva ment, sobretot entre l'instant que vaig conversar amb ell i l'estona que tornà a dedicar-se a la caça de mosques, podria considerar-lo com una pista valuosa. Aparentment anava a estar tranquil una temporadeta... Serà cert? Aquest crit horrible sembla procedir de la seva cambra. L'assistent entrà apressadament en la meva habitació i em va dir que d'alguna forma, Renfield havia tingut un accident. Havia pogut sentir el seu crit i quan aquell acudí a la seva cambra el trobà caigut en terra, boca avall, i tot cobert de sang. El vaig anar a veure immediatament...»
Els inspectors d'Scotland Yard no podien dormir.