Montserrat editarà les peces no estudiades del 'Manuscrit Llabrés'

Pere Santandreu ha investigat aquests texts teatrals illencs del XVI

TW
0

JOANA NICOLAU. Palma.
El doctor en filologia Pere Santandreu ha realitzat un exhaustiu estudi sobre les cinc peces que conformen la vida pública de Jesucrist deManuscrit Llabrés. Es tracta del primer estudi d'aquestes peces teatrals i està previst que Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'editi. En total, el document està integrat per 49 peces. EManuscrit Llabrés, datat al segle XVI, fou localitzat l'abril de l'any 1887 per l'erudit mallorquí Gabriel Llabrés i Quintana (1858-1928).

Segons apuntà Pere Santandreu, «el manuscrit ha estat descrit com la col·lecció més rica de teatre en català del segle XVI, no només perquè es tracta del repertori més nombrós del teatre cinccentista, sinó també per les valuoses informacions que ens aporta sobre la tècnica de la representació».

D'aquesta manera, es pot afirmar, segons el filòleg, que «juntament amb el còdex dels Autos Viejos castellà, eManuscrit Llabrés constitueix la font més important per a l'estudi del teatre hispànic antic. Aquests manuscrits, en definitiva, esdevenen tan rellevants com les col·leccions franceses de la Bibliothèque Ste. Geneviève o la Chantilly collection, així com els manuscrits anglesos que conserven els cicles dramàtics de York, Chester, Towneley i N-Town».

El manuscrit es conservava a una església mallorquina i actualment està dipositat a la Biblioteca de Catalunya. Les cinc peces estudiades per Pere Santandreu són Consueta de la temtació (1597), Consueta de la samaritana, dues Consueta de Làtzer i finalment Consueta de la representació de la tantació que foch feta a Nostre Senyor Jesucrist. Aquesta darrera peça és l'única que està signada. Pertany a fra Antoni Cardils, primer dramaturg conegut de Mallorca.

Les cinc peces estudiades pel filòleg es representaven en esglésies, «principalment a la Seu», durant els temps de Quaresma o Pasqua, i sobresurten per «ser peces religioses amb petits elements còmics com ara dimoniades, metges que insisteixen a curar a Llàtzer amb xarops, Maria Magdalena és una senyora del tot presumida a la qui de Jesús d'entrada sol li atreu el físic...».