Estudiants alemanys dissenyen la rehabilitació de Son Fadrinet

Alumnes de la Universitat de Biesbaden treballen sobre el jaciment

08/12/02 0:00

MARIANA DÍAZ. Palma.
En un termini molt breu sortirà a concurs la intervenció arquitectònica del jaciment arqueològic de Son Fadrinet (Campos), on es construirà una estructura que el protegeixi i adeqüi perquè pugui ser visitat. De l'interès que Son Fadrinet desperta fora de l'Illa n'és una bona mostra el treball dels alumnes de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat alemanya de Biesbaden, que en van fer el projecte de fi de carrera.

Els dissenys d'aquests futurs arquitectes alemanys no seran d'ús obligatori a l'hora de redactar els projectes que es presentin al concurs públic, però es facilitaran si algú vol utilitzar-los per agafar idees. «En cap cas no s'està obligat a ajustar-s'hi», van explicar des de Patrimoni Històric del CIM. Els estudiants alemanys van conèixer Son Fadrinet a través de Til·ler Ulbert, director de l'Institut Arqueològic Alemany, codirector de l'excavació d'aquest conjunt paleocristià juntament amb l'arqueòloga menorquina Margalida Orfila. «El professor que ha dirigit aquests projectes ja ha treballat sobre altres jaciments», comentava ahir Orfila. Els responsables del CIM creuen que tot això serveix per a la difusió del jaciment, «perquè no només es quedi en la història local».

La intenció de l'Administració -Turisme pagarà la rehabilitació amb l'ecotaxa- és que al jaciment «s'intervingui el mínim. S'hi farà un estructura de protecció, però tan lleugera com sigui possible i sempre amb caràcter reversible».

Aquesta setmana, els propietaris de la finca, Govern i Consell, van firmar un acord de col·laboració que en permetrà la rehabilitació perquè pugui ser visitat. Margalida Oliver i Mateu Nicolau van cedir l'ús d'una part del terreny per 30 anys i, alhora, participaran en un organisme que s'informarà de la gestió. Encara no s'ha decidit si es pagarà entrada: «En cas que sí, el recaptat serà per al seu manteniment», diuen en el CIM. La peça estrella són els mosaics que, al costat del baptisteri, formen un conjunt dels segles V i VI dC. «Estam davant de l'últim reducte de l'imperi romà que després va passar a Bizanci».