Apareix a les llibreries un opuscle, imprès a la Guasp, i que porta per títol «Ante Proyecto de Puerto de la Bahía de Palma de Mallorca», del qual és autor un tal Miguel Cheli y Giménez. Es tracta dels textos d'una memòria, en el seu dia encarregada per la Diputació Provincial a l'enginyer en qüestió i on entre altres coses, segons transcripció de Lluís Fàbregas, es podia llegir:
«L'estudi de les condicions militars de la plaça de Palma, l'observació del que s'esdevé en el seu port actual, les magnífiques condicions de la seva excel·lent badia, el que el meu destí ha estat en la seva major part en el ports de mar, haver tingut ocasió d'examinar diàriament la bona i entesa construcció d'un nou moll a Gijón, subjecte als grans embats de les tempestes i terribles mars de la Costa Cantàbrica, i el decidit desig que Palma, la meva pàtria, arribi a ser molt rica, quan tants elements té per ser-ho, m'han conduït a fer un examen de les obres públiques més importants que reclama Palma, presentant dos avantprojectes, formats per mi i basants en condicions totalment diferents, sobre la manera de tenir un bon port...».
Aquestes condicions les feia Cheli en comparança en les del ja esmentat port cantàbric, on havia construït un moll, tasca que li va permetre de comprovar que els ports que es troben en una badia gaudeixen de grans avantatges, amb els molls situats a la zona més endinsada i protegida dels vents i la mar, obliquament traçats a l'embat de les ones i amb un disseny que combini, tècnicament, les línies rectes i corbes, per a servei de comerç i punt de refugi, desterrades les boques o entrades estretes, comptant amb molt fons, superfície d'aigua i capacitat dels molls. Destacava aquell enginyer del segle XIX que no es podien dissenyar uns molls per a vapors, com es feia arreu, sinó per a grans vaixells de vela que eren encara molt abundants, base del comerç, i que necessitaven condicions favorables d'espai, vent i mar.
I continuam llegint: «L'illa de Mallorca ocupa amb les altres Balears una situació de gran avantatge a la Mediterrània, no només militar sinó comercial; a més d'això, per la protecció que rep de les muntanyes situades a la part nord, subministra la seva agricultura un conjunt de productes abundants, variats i molt bons; però Mallorca no ha tret encara els grandíssims avantatges que seria d'esperar del seu sol i la situació especial; la manca d'associació per a l'agricultura, indústria, comerç i obres públiques, paralitza totes les seves bones condicions; sota el punt de vista militar, res de bo s'ha pogut fer encara a Palma, població que hauria de contenir un molt major nombre d'habitants; convé en primer lloc establir cables telegràfics que ens uneixin amb el continent i després invertir grans capitals en l'aplicació dels nous procediments agrícoles, en explotar bones mines de carbó de pedra i en des cobriment d'aigües subterrànies; però no és la meva idea fixar-me sobre aquestes tres branques principals, ni sobre els avantatjats, econòmics i productius tramvies o camins de ferro amb motor de sang, únics possibles a Mallorca, sinó tractar més especialment d'una obra pública que, ella tota sola, produiria incalculables beneficis i que seria la base per al gran desenvolupament de la riquesa de Mallorca...».
Però passaria més d'un segle abans que tota aquesta gran millora econòmica i portuària fos una realitat. Sempre hi ha alguns esperits futuristes i avançats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.