Nou Romancer publica «La mentida i el titella», el seu tercer treball

TW
0

Nou Romancer va decidir, un dia, cercar un so que sempre mostràs com sona el seu directe. Per tal d'aconseguir-ho, van deixar de costat les seves habituals col·laboracions i van crear un tercer disc transparent, La mentida i el titella. Una veu i la substitució del baix pel contrabaix componen les principals novetats d'un treball que destil·la el so mediterrani habitual del grup i que es presentarà el 2 de gener a Manacor.

Nou Romancer combina cançons tradicionals, sobretot tonades populars i romanços, amb temes propis. «Cada història beu de diversos llocs i estils, però no es fixa en un en concret, no vam seguir un mateix model», segons Pere Rado, integrant del conjunt. D'aquesta manera s'aconsegueix el so característic del grup, íntim i proper al públic, va comentar Jaume Bueno, de Nou Romancer.

Les seves cançons conjuguen tradició amb modernitat. «No ens vam qüestionar actualitzar la música tradicional perquè el fet de viure el present ja ens condueix a això», va assegurar Rado. Els instruments o viure històries diferents a les que es conten en les cançons de sempre du a la modernització. El grup és fidel en l'aspecte harmònic però renova tant continguts com sons. «Les nostres lletres reflecteixen el nostre present, el nostre dia a dia i, fins i tot, amors no acceptats socialment», segons Bueno. A l'apartat musical, l'evolució és «més lleugera».

Al disc s'ha musicat el poema Balada amarga, de Josep Palau i Fabre, i s'ha recuperat el romanç Don Blasco, de Joan Marí, del grup Uc. També s'ha adaptat una cançó de l'italià Angelo Branduardi que inclou texts del XVI. Senzillesa, contemporaneïtat i mediterraneïtat. Les tres premisses de Nou Romancer varien en cada disc. «Abans de començar sempre ens vam preguntar què volíem fer, quina sonoritat cercam i cap on volem anar», va afirmar Rado.