El compositor Luis de Pablo obre avui el curs acadèmic del Conservatori

Ahir, De Pablo es mostrà crític amb la conjuntura posant en relleu que «fins i tot al Japó et venen uns aparells electrònics dels quals es diu que, encara que no sàpigues gens de música, hi pots crear unes cançons precioses. És lamentable i fa molt de mal a la creació», sentencià, per afegir que segons ell «la tecnologia no és útil per a la feina creativa i personal».

Reivindicant la necessitat d'una «major i millor educació musical», afirmà que «a principi de segle l'SGAE volia tenir tots els músics d'Espanya, i prest s'adonaren que molts no tenien ni idea de música, aquest col·lectiu era anomenat els xiuladors perquè xiulaven les melodies i uns altres les escrivien... avui n'hi ha molts. Una mescla d'aficionats i de tècnica que tergiversen la composició».

De Pablo féu una crida, així mateix, a «no tenir por de la tradició» ni de la cultura musical ni dels grans autors, ni tampoc de rebutjar músiques com ara el rock, el pop... que, en general, «són operacions comercials de poc valor creatiu. La música requereix atenció. No pots escoltar Beethoven fent una altra cosa... Pop, rock... no són creacions per escoltar, sinó per viure-les amb gests». Davant del fet que grans autors s'hagin convertit en sintonies de telèfons mòbils, fils musicals dels grans magatzems... afirmà que «és una monstruositat sota la qual hi ha un estat d'hipnosi avançat. Són com una droga auditiva si més no curiosa».

De Pablo no aportà solucions per sortir del laberint creatiu actual. Però recalcà que «si no ensenyes el que és bo, si no ho dones a conèixer, la gent no ho escoltarà, com és el cas de Beethoven».