Mor l'artista xilè Roberto Matta, el darrer dels grans surrealistes

El pintor, de 91 anys, havia inaugurat aquest mes la darrera exposició

EfeRoma25/11/02 0:00

Conegut com l'«últim» dels grans surrealistes, el xilè Roberto Matta morí ahir prop de Roma als 91 anys. Amb la seva defunció desapareix un dels artistes més significatius del segle XX. Pintor, escultor, arquitecte i poeta, inaugurà aquest mes l'exposició, Sense títol a la galeria Ulisse de Roma. Guanyador del Príncep d'Astúries, entre altres guardons, Matta desenvolupà una tècnica d'una gran imaginació i un viu sentit del color que s'aprecia a les seves obres, exposades arreu del món.

L'artista explicava que «s'empra el terme surrealista per il·lustrar l'absurd. Jo no som surrealista. La meva pro-vocació és desvetlar l'ésser i no el consumidor», deia. Nascut en el si d'una família bascofrancesa, deia que era «un francès d'ultramar». Arquitecte de formació, el 1934 es convertí en un deixeble de Le Corbusier. Des que arribà a Europa afirmava que «és l'exili el que ha determinat la meva vida, entre dues cultures. El meu treball és una feina de separació. De l'exili vaig passar a l'ex-ilio, en alguna part entre el conegut i el desconegut, entre la realitat i l'imaginari. Allà on comença la poesia», afirmava. A finals dels anys trenta, García Lorca "el seu «doble perfecte», com solia dir" el presentà a Dalí, qui l'introduí a Breton. «Només havia pintat quatre teles, però André em va prendre seriosament», recordava. «Em va ensenyar a crear i em va polititzar», narrava. El 1937 conegué Picasso, que treballava en el Gernika. «Pablo fou qui em va fer decidir a abandonar l'arquitectura». Durant la Segona Guerra visqué a Nova York igual que Breton, Max Ernst, Masson, Miró, Léger i Mondrian, i descobrí els expressionistes abstractes Motherwell i Pollock. Pintor militant, es va entusiasmar amb la revolució cubana, Algèria, Vietnam i tallar tots els llaços amb el Govern Pinochet.