Els cíclops són els gegants que segons la mitologia grega eren
fills del Cel i la Terra, els quals tenien solament un ull enmig
del front. Polifem fou el cíclop més conegut, fill de Neptú. Li
rebentà l'únic ull l'heroi Ulisses, a qui havia tancat amb els seus
companys en la seva cova, prop de l'Etna. Góngora escriví la «Faula
de Polifem», un llarg poema barroc i una de les seves obres més
obscures o males d'entendre. Tot plegat vol dir que des dels poemes
homèrics, Ilíada i Odissea, els cíclops seguiren vius en la
imaginació popular i eren celebrats per Góngora i altres grans
poetes en el segle XVII. Cristòfor Colom, en el seu diari del
primer viatge de la descoberta, els retroba.
«Dimecres en la nit navegà al Sud quart del Sud"est amb vent
Est, i era quasi calma. En el tercer quart ventà Nord"nordest.
Encara anava al Sud per veure aquella terra que per allà li
quedava. I quan sortí el sol es trobava tan lluny com el dia abans
a causa dels corrents contraris i li quedava la terra a quaranta
milles.
Aquesta nit Martí Alonso seguí el camí de l'Est per anar a
l'illa de Baneque, on diuen els indis que hi ha molt or, el qual
anava a la vista de l'Almirall, obrint"se entre l'un i l'altre
setze milles. Anà l'Almirall, tota la nit, vorejant la terra i féu
plegar algunes de les veles i tenir fanal tota la nit... El
divendres navegà l'Almirall tot el dia cap a la terra, al sud,
sempre amb bon vent, i el corrent mai no el deixà arribar, puix que
s'hi trobava tan lluny avui com ahir. El vent era est"nordest i
raonable per anar al Sud, sinó que era poc. I sobre aquest cap hi
cavalca altre terra o cap que va també a l'Est, el qual és anomenat
pels indis Bohïo, la qual deien que era molt gran i que hi vivia
una gent que tenia un ull enmig del front i d'altres que eren
caníbals, a les quals tenien gran por; i en veure que es seguia
aquell camí, no volgueren dir cap més mot; perquè se'ls menjaven i
eren gent molt ben armada. L'Almirall afirma que els indis tenen
potser un poc de raó en el que conten, però creu que, malgrat
estiguin els naturals molt armats, tindran algun seny, segurament
havien fet alguns captius i aquests, com que no tornaven a caseva,
es deia que se'ls menjaven...»
La realitat seria just una altra. Aquells indis eren guerrers
però no tenien un ull al front ni es menjaven els seus presoners.
Tot al contrari dels cíclops de la mítica antigor.
Segons la faula, els cíclops forjaven sobre el cràter de l'Etna
els raigs de Júpiter, estant tots ells a les ordres de Vulcà. La
història hi veu els primitius habitants de Sicília, desfigurats per
la mitologia. Eurípides escrigué «El cíclop», un drama satíric tret
de l'episodi d'Ulisses i el cíclop Polifem, segle V abans de
Crist.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.