En aquesta data, Sigmund Freud (Freiberg, 1856"Londres, 1939),
psiquiatre austríac, de família jueva, escriu una breu monografia
on fa grans elogis de la cocaïna. Havent estat un dels primers en
utilitzar"la com a anestèsic local, la fa servir després per a
dolors menors. No així Koller i Halsted, que pensen que s'ha de
circumscriure només a la pràctica mèdica i quirúrgica. Però Freud
la veu com una panacea i les seves lloances sobre tal alcaloïde
contribueixen a una autèntica ona d'addictes. Fins i tot, en la
literatura, personatges com Sherlock Holmes apareixen com a
consumidors de cocaïna, gràcies a la qual, com a gran estimulant
del sistema nerviós, el famós detectiu sap resoldre molts dels seus
problemes professionals. Freud, segons el seu biògraf, Roger Mauge,
serà un cocaïnòman per ignorància: «Però encara hi ha quelcom més.
L'assumpte de la cocaïna no acaba aquí, i són pocs els que saben
que Freud fou el primer cocaïnòman...»
Tant és així que el mateix Freud escrivia: «Les meves lectures
em feren conèixer la cocaïna, un producte eficaç, tret de les
fulles de coca, que algunes tribus índies masteguen per tal de
resistir les privacions i la fatiga. Un alemany assajà la droga amb
soldats i assegura que aquesta augmentà realment la seva capacitat
i la seva resistència.
Vull aconseguir"la i tastar"la en el cas de molèsties del cor i,
fins i tot, de fatiga nerviosa del tipus de la que es produeix en
els penosos casos de guariment dels morfinòmans. Potser són algunes
les persones que estan estudiant el producte, i també pot ser que
no tengui cap valor. Però no vull renunciar a
experimentar"ho...»
Freud engolí la vigèsima part d'un gram de la droga i comprovà
que li desapareixia el mal humor. Per altra banda, no havia menjat
res, a més de la cocaïna, i tenia la mateixa sensació d'haver fet
un bon dinar i se sentia eufòric. Comprovà igualment que després de
prendre la substància no sentia letargia ni feixuguesa i que podia
treballar. Admirat per tot això, Freud va fer prendre cocaïna a
tota la seva família i la recomanà als amics. La seguí prenent quan
estava cansat o deprimit. I assegurà que no produïa hàbit i, per
tant, no hi havia por d'intoxicació, ben al contrari, segons ell,
de la morfina, aleshores ben coneguda, perillosa i en poc temps,
mortal.
Un metge amic, el doctor Fliess, fou convençut per Freud per
canviar l'hàbit de la morfina pel de la cocaïna. Però el doctor
Fliess, amb un gram de cocaïna diari, arribà al darrer grau
d'intoxicació, amb síncopes i «delirium tremens». Altres companys
metges de Freud, que també prenien cocaïna per a fer més eficaç la
seva feina, s'intoxicaren, també, greument, i Freud va haver
d'admetre el seu primer gran fracàs. Li plogueren les crítiques i
s'allunyà del seu trist «invent».
Triomfaria després en altres camps: la psicoanàlisi, la teoria
dels somnis, les teràpies... Ja cap al final de la seva vida, prop
de la mort, retrobaria la fada cocaïna.
Els dolors que pateix, produïts pel càncer, reclamen la droga.
Però sap que no és cap remei miraculós. El doctor Schur, a precs
del malalt, treu una xeringa i l'emplena amb una dosi de morfina
suficient per acabar amb el darrer buf de vida d'aquell home
universal.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.