Laura MoyàPalma21/11/02 0:00
TW
0


Moments d'intimitat, moments de major energia. Els grans noms barrejats amb les noves cares. El mallorquí Gerardo Cañellas ha unit el jazz amb la fotografia per aportar el seu gra de sorra a la història del gènere. Vint anys de viatges a clubs i festivals de tot el món es resumeixen al llibre Jazz voyeur, que avui vespre es presentarà al Centre Cultural Contemporani Pelaires i que recorre, a través d'instants en blanc i negre, els gests d'una música basada en la improvisació.

«El millor per mostrar un món ple de contrasts com el del jazz és el blanc i negre» perquè el color «és la música». Noms com a Milers Davis o Ella Fitzerald sorgeixen seguint «un ordre cronològic» que barreja diversos moments del músic sobre l'escenari per aconseguir «un bon ritme i agilitat».

El mallorquí va realitzar el seu treball seguint l'esquema d'un voyeur, treballant «en petits clubs» que «és més relaxat i permet veure i fer el que realment el jazz comporta: improvisar». Tanmateix, als espais petits hi ha «més inconvenients tècnics», però «no cerc imatges nítides perquè només m'interessa reflectir la personalitat del músic».

El llibre editat per Lunwerg persegueix dos objectius: «Ensenyar la part documental i transmetre la personalitat del fotografiat». Per aconseguir-ho, l'autor va emprar dues tècniques, la planotipia i la gelatina de plata. En total, 218 imatges per mostrar «l'ànima del jazz» que van néixer «de sensacions».