L'escriptor català Enric Vila-Matas i el mexicà Juan Villoro
debateren ahir al Centre de Cultura de la Caixa de Palma sobre
Latinoamerica y España: la literatura por venir, un acte que
s'inclou dins el cicle de Futurisme dedicat a Memòria: Globalitat i
identitat, que promou la Conselleria de Turisme del Govern. Malgrat
el títol de la conferència, els dos escriptors coincidiren a
definir-se com «transnacionals» i Villoro afirmà que «les fronteres
d'un escriptor no es delimiten com les d'un país» i descrigué el
seu debat com «un diàleg entre dos escriptors, perquè cap escriptor
no és representatiu ni condensa una literatura nacional».
Pel que fa a la llengua com a element comú d'Hispanoamerica i
Espanya, els dos escriptors coincidiren en un fet, que els
caracteritza a nivell individual. Villoro explicà que «a Amèrica
Llatina ningú no es sent depositari de la llengua i aquesta no es
considera com a pròpia, ja que cada país té les seves pròpies
llengües indígenes i això fa que l'ús del castellà sigui molt més
creatiu, en cercar el terme correcte». En aquest sentit Vila-Matas,
nascut a Barcelona, posà de manifest que «la meva llengua materna
és el català, però escric en castellà perquè no és la meva llengua
real i aquest fet em permet un distanciament irònic».
Pel que fa a la nombrosa publicació d'escriptors
llatinoamericans en els darrers anys, ambdós estan d'acord en el
fet que aquest augment respon a dues qüestions, d'una banda a «la
qualitat literària dels autors i a una creativitat brillant»,
explica Vila-Matas, i d'una altra «als interessos econòmics que
suposen una ampliació de mercat». Villoro afirma també que amb això
«s'ha reparat un descuit vers la literatura d'Amèrica Llatina, que
ha demostrat ser una àrea capaç de pertànyer a la modernitat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.