L'escriptor Enric Vila-Matas dialogà amb Juan Villoro

«Escric en castellà perquè no és la meva llengua i puc ironitzar»

Iolanda PericàsPalma21/11/02 0:00

L'escriptor català Enric Vila-Matas i el mexicà Juan Villoro debateren ahir al Centre de Cultura de la Caixa de Palma sobre Latinoamerica y España: la literatura por venir, un acte que s'inclou dins el cicle de Futurisme dedicat a Memòria: Globalitat i identitat, que promou la Conselleria de Turisme del Govern. Malgrat el títol de la conferència, els dos escriptors coincidiren a definir-se com «transnacionals» i Villoro afirmà que «les fronteres d'un escriptor no es delimiten com les d'un país» i descrigué el seu debat com «un diàleg entre dos escriptors, perquè cap escriptor no és representatiu ni condensa una literatura nacional».

Pel que fa a la llengua com a element comú d'Hispanoamerica i Espanya, els dos escriptors coincidiren en un fet, que els caracteritza a nivell individual. Villoro explicà que «a Amèrica Llatina ningú no es sent depositari de la llengua i aquesta no es considera com a pròpia, ja que cada país té les seves pròpies llengües indígenes i això fa que l'ús del castellà sigui molt més creatiu, en cercar el terme correcte». En aquest sentit Vila-Matas, nascut a Barcelona, posà de manifest que «la meva llengua materna és el català, però escric en castellà perquè no és la meva llengua real i aquest fet em permet un distanciament irònic».

Pel que fa a la nombrosa publicació d'escriptors llatinoamericans en els darrers anys, ambdós estan d'acord en el fet que aquest augment respon a dues qüestions, d'una banda a «la qualitat literària dels autors i a una creativitat brillant», explica Vila-Matas, i d'una altra «als interessos econòmics que suposen una ampliació de mercat». Villoro afirma també que amb això «s'ha reparat un descuit vers la literatura d'Amèrica Llatina, que ha demostrat ser una àrea capaç de pertànyer a la modernitat».