Paz ha volgut contrarestar la solidesa que transmet la pedra. | J.T.

TW
0

«El més important és el resultat, que l'obra tingui ànima». L'escultor gallec Manolo Paz inaugura anit l'exposició que mostra a la galeria Altair de Palma una selecció de la seva obra recent: nou escultures que, reunides sota el lema Penetracions, volen mostrar com «la mínima insinuació et permet viatjar al passat i al present». «Penetrar significa entrar lentament, perquè no saps el que et pots trobar», explica Paz. Si l'última vegada que l'escultor exposà a Mallorca treballà entorn de la idea de desenvolupar un missatge, a la mostra, que romandrà oberta fins al 12 de gener, el gallec presenta una sèrie de peces en les quals torna a treballar amb la pedra com a material base per donar sentit a la seva feina.

En aquest sentit, la finalitat de l'artista és «penetrar la forma sòlida, l'ànima de la pedra, i aconseguir que aquesta adquireixi vida». Això es tradueix estèticament en les seves peces amb formes que surten amb energia del nucli» i que representen metafòricament la vida interior. Enamorat de seva terra "expressà la seva preocupació pels esdeveniments de l'enfonsament del Prestige", Manolo Paz se serveix del tractament per matisar aquest contrast entre vida exterior i interior, tradició i contemporaneïtat, respectant el nucli original, «més càlid», i polint les formes que sobresurten de l'interior per donar-los un caire «més fred».

I és que, malgrat que al llarg de la seva trajectòria professional Manolo Paz ha utilitzat tot tipus de material per concebre les seves obres, «treball amb el que em dóna l'entorn». L'escultor assenyala que es decanta per la pedra per les sensacions que li desperta aquest material i perquè és molt agraïda amb els seus resultats. «La mínima intervenció recrea vida, tot i que la pedra em transmet, en primer lloc, respecte». L'escultor, que torna a Mallorca freqüentment atret «pel clima, la llum i la gent», explica que en el procés de selecció del bloc, si bé «m'atreuen els volums ciculars», espera familiaritzar-s'hi, fins al punt «que són les mateixes pedres les que et diuen que facis qualque cosa sobre elles, però que respectis la seva natura».