Mor Sitter, explorador del cosmos (1934)

TW
0

L'astrònom holandès Willem de Sitter (Sneek, Frisia, 1872) mor a Leiden. Es tracta d'un dels savis més importants d'aquell país i que una vegada obtingut el seu doctorat a la Universitat de Groninga, fou nomenat, el 1908, professor d'astronomia de la Universitat de Leiden. Admirador i estudiós de la teoria de la relativitat d'Einstein, va escriure sobre el tema i la donà a conèixer a Anglaterra, la qual cosa contribuí a preparar l'expedició britànica encarregada de comprovar la relativitat general durant l'eclipse del 1919. Així i tot, Sitter, discrepava de la concepció còsmica d'Einstein. Explicava que «ja que la llum és corba per causa de la força de la gravetat, qualsevol raig de llum és corba més i més fins que arriba, novament, al seu punt de partida», així, doncs, l'univers consistia en un espai corb. Einstein defensava que el radi de curvatura era constant i l'univers estàtic, és a dir, immutable pel que fa al seu tamany. Però Sitter considerava que la teoria general podia tenir una interpretació més adequada per tal de demostrar que la curvatura cada vegada creixia menys i que l'univers corb s'expansionava com una bombolla. Va esser un altre astrònom de prestigi, Hubble, que en estudiar els espectres de les llunyanes galaxies donà la raó a tal punt de vista. El mateix Einstein va reconèixer anar errat en aquest punt i va admetre la teoria de Sitter. Continuà aquest amb les seves investigacions i calculà que l'univers té un radi de dos bilions d'any llum i que conté vuitanta bilions de galàxies. Aquest càlcul, com és de suposar, ha estat discutit i es creu massa conservador. Tanmateix, el Cosmos és massa gran i la vida de l'investigador massa breu.

Avui, la que es considera més versemblat hipòtesi, és la que suposa que el sistema planetari es formà a partir d'una massa de gas i pols, que envoltava el sol i aquest, per la seva banda, s'originà d'una nebulosa que es comprimia, dotada d'un moviment rotatori. La separació fou causada a per la força centrífuga i l'acció del camp magnètic solar contribuí al desenvolupament i distribució del sistema planetari. Actualment s'estima que l'edat del sistema solar és d'uns cinc"mil milions d'anys. I pel que fa a la formació dels estels, es creu que es produeixen per condensació de matèria de difusió, fenomen al qual segueix un llançament de matèria estelar, de manera continuada o per explosions, que provoquen l'aparició d'estrelles noves i super"noves. Així mateix, els experts, expliquen, que la formació dels estels de la nostra galàxia es degué formar fa deu"mil milions d'anys. Entre els darrers investigadors en matèria de cosmogonia, cal assenyalar Heisenberg que ha volgut donar una explicació física de l'univers mitjançant la teoria unificada, la qual pretén conciliar el concepte físic del Cosmos, teoria de la relativitat, amb el concepte físic de l'àtom, teoria quàntica.

Miquel Ferrà i Martorell