La gesta de Giovanni Palatucci (1937)

El comissari de la policia italiana Giovanni Palatucci era destinat a Rijeka. Aquesta població adriàtica, que avui en dia pertany a Croàcia, va estar durant la Segona Guerra Mundial sota jurisdicció italiana amb el nom de Fiume. De seguida, sota el règim feixista, va veure Palatucci que la persecució contra els jueus era una gran injustícia. I així, des del seu lloc de feina, no ignorant, com no ho ignorava ningú, que els hebreus eren deportats, empresonats, torturats, obligats a treballs forçats... i tot això, per només raó d'un llinatge, salvà milers de vides. En números rodons alliberà de les urpes nazifeixistes cinc mil persones, això entre 1937 i 1944, puix que els facilitava documents i salconduits falsos. La seva existència i el seu sacrifici, segons el cardenal Camilo Ruini, bisbe vicari de la diòcesi de Roma i encarregat de la beatificació de l'exemplar personatge, «han cristal·litzat per a sempre en els milers de persones que salvà». Descobert i denunciat el 1944, caigué en mans de les SS i fou deportat al camp de concentració de Dachau, on tingué el número 117.826. Allà, considerat traïdor als règims de Mussolini i Hitler, li donaren les feines més feixugues. Els seus botxins no el deixaren un moment en pau i la mort per esgotament li arribà el febrer de 1945. Tenia només trenta"cinc anys, és a dir, vint"i"set quan començà aquella tasca humanitària. Explica Ruini que Palatucci, laic i màrtir, «anà molt més enllà del manament que ens diu que hem d'estimar els altres com a nosaltres mateixos». Existeix encara un testimoni supervivent d'aquella immensa tragèdia, Roszi Neumann, que ha pogut contar amb tota mena de detalls com era el seu salvador i fins a quin punt s'exposava en la seva bella acció de salvar tants innocents pel més execrable crim d'Estat del segle XX. L'inspector en cap de la Policia romana i de l'Associació Nacional de la Policia de l'Estat, Gianpietro Morrone, es felicità de tenir un sant protector dins el seu gremi i el president de la comunitat jueva romana, Leone Pasermann, lloà el coratge d'aquest cristià que es jugà durant tots aquells anys la vida per tal d'evitar que una política brutal, genocida i salvatge pogués sacrificar les vides de tots aquells que cercaven la salvació a les fronteres de Fiume. Recordem que Fiume, antiga ciutat d'origen venecià, fou possessió dels Hasburg des del 1466, i des del 1870 es convertí en la sortida marítima d'Àustria"Hongria. En acabar la Primera Guerra Mundial fou objecte de litigi entre Itàlia i Iugoslàvia. El setembre del 1919 D'Annunzio s'apoderava de Fiume en un audaç cop de mà. Encara que declarada independent pel tractat de Rapallo, el novembre del 1920, restà en poder d'Itàlia, el domini de la qual fou reconegut el 1924 pel Tractat de Roma. El 1947 la ciutat fou atribuïda a Iugoslàvia.