Miquel Barceló prepara un estudi antropològic sobre Puigpunyent

El sociòleg publicarà les seves «Espigolalles» a principi del 2003

TW
0

«Pretén traçar un recorregut per les formes de vida que han existit des dels primers assentaments i fins al moment actual, analitzant els ritus i creences religiosos, fent un repàs de les festes i celebracions tradicionals, estudiant l'evolució econòmica i, fins i tot, reflexionant sobre els sistemes de defensa que desenvolupà la vila». Aquests són els continguts d'Espigolalles, títol de l'estudi antropològic de Puigpunyent en què el sociòleg Miquel Barceló i Barceló està treballant i que publicarà a principi del 2003 amb el suport de l'Ajuntament.

Segons explicà l'autor, la idea de realitzar aquest escrit, que repassa les grans fites succeïdes en els 3.000 anys d'història de Puigpunyent, sorgí d'un interès natural que el va dur a fer un recull d'informació. Concretament, la documentació sobre la qual Barceló ha basat el seu estudi ha estat recollida durant molts d'anys. L'autor destaca que als 17 anys «ja vaig realitzar el meu primer estudi bibliogràfic», als arxius municipal i parroquial, com també a l'Arxiu del Regne de Mallorca i amb bibliografia especialitzada.

L'ordenació de tot aquest material ha donat com a resultat una publicació que analitza en els distints apartats els capítols més significatius, les 'espigolalles' de la història de Puigpunyent. I és que la intenció del sociòleg, segons es desprèn del títol del llibre, «no era fer un estudi històric exhaustiu, titular història és presumptuós», sinó «deixar una porta oberta a les persones que vulguin investigar i aprofundir després en aquests fets», afirmà.

Per això, l'autor assenyala que el seu treball sols acosta reflexions sobre certs fets. L'estudi, que comença analitzant els més de 30 assentaments prehistòrics que es conserven a la localitat, té com a conclusió més important que «a les diferents èpoques hi ha hagut un gran domini dels propietaris de grans finques i submissió del poble. Es podria dir que Puigpunyent ha viscut sempre una espècie d'oligarquia», comparà el sociòleg. Però abans d'arribar a aquestes conclusions, el sociòleg parla dels jaciments prehistòrics del nucli, dels testimonis heretats de l'època romana i àrab, la reconquesta i la creació de la parròquia, a la qual dedica un dels capítols més extensos.