Neix Teisserenc de Bort (1855)

Neix, tal dia com avui, Teisserenc de Bort, meteorologista francès, que ja, ben jove, treballà a l'oficina central meteorològica de París. El 1892 ja era el cap d'aquell departament i quatre anys després presentava la seva dimissió per tal de dedicar"se, pel seu compte, a tal ciència, per a la qual cosa fundà un observatori privat prop de Versalles, on realitzà nombrosos experiments. Molts d'aquests es duien a terme mitjançant globus equipats amb instruments. Descobrí que entorn a unes set milles d'altària la temperatura, que descendeix invariablement des del nivell de la mar cap a l'altura, seguia constant fins al punt més alt a què podia pujar. Això li va permetre el 1900 de poder afirmar que l'atmosfera estava dividida en dues capes. En la més baixa, on els canvis de temperatura causen els moviments de l'aire, la formació de núvols i tots els fenòmens climàtics, hi va veure una «esfera de canvis», és a dir, la troposfera. Després venia una capa limitadora, la tropopausa, i damunt d'aquesta una regió sense canvis per manca d'una temperatura impulsora. Anomenà aquesta regió «esfera de capes», és a dir, estratosfera. Explicava que els diferents gasos devien estar col·locats per capes, els més lleugers sobre els més feixucs. Primer oxigen, damunt d'aquest nitrogen, llavors heli i en la part més alta, hidrogen. Aquestes teories, l'existència de capes gasoses sobre la tropopausa, no pogueren esser demostrades en aquella època, tot i que feren servir coets, però per altres mitjans s'ha pogut saber que, efectivament, en les regions més altes existeixen capes fines d'hidrogen i heli. El que no es pot negar, és que Leon Philippe Teisserenc de Bort, que tal era el seu nom complet, fou el primer investigador sistemàtic de les altures atmosfèriques. Avui, és clar, després de les modernes investigacions, l'estratosfera forma part de la zona atmosfèrica baixa. Teisserenc de Bort morí a Cannes, Alps Marítims, el dos de gener del 1913. En resum, tota una vida dedicada al tema climàtic que li donà coneguda científica universal. Deia un altre savi que «existeix una formiga el ventre de la s'infla convertit en bossa de mel, destinada a l'alimentació de la seva raça. Heus aquí una imatge simbòlica de la condició del mestre. El seu cap, farcit d'idees, és l'àmfora de mel del saber. En fer"ne la collita i emmagatzemar"la, el cos del savi, com el de la formiga, potser s'haurà deformat una mica, però el sacrifici serà grat i útil als seus deixebles i ciutadans». Com anell al dit per a lloar la feina de Teisserenc de Bort.