Els Levi i Moss en Abraham (1642)

Sembla que l'ofici de sastre era un dels que podien i volien exercir els jueus primer, i els conversos, després. De fet, els havien foragitat de quasi totes les professions. Havien estat grans banquers, com fou el cas d'aquell Samuel Leví, que fou a Toledo el tresorer del rei Pere i per la seva fidelitat, aconseguí fortuna i prestigi, però també odi i desconfiança. Falsament acusat, fou detingut i empresonat a Sevilla, on el torturaren per tal que digués el lloc on amagava els seus tresors. Morí a mans dels seus torturadors sense dir un mot. La seva casa i els béns que es coneixien foren saquejats i fou nomenat nou tresorer de Pere I de Castella, Martí Yáñez. Diuen que tenia també vuitanta esclaus, tots ells musulmans, i que també li foren confiscats. Això s'esdevenia en el segle XIV. A finals del XV, els jueus serien expulsats d'Espanya. Però algun personatge com Abraham Leví, que una vegada convers nomia Josep Lebon, una forma patronímica del nostre Bonnín, i que moria tal dia com avui, en el seu llit i sense patir persecució, tindria, com el seu avantpassat de Toledo, gran popularitat i encara la té per vehicle del llenguatge col·loquial. Vivia el «sastre de Campillo» (Es tracta del «campillo» de Sant Andreu, a Valladolid, en el barri i parròquia de tal nom, entregat a la seva feina i tenia molts bons clients, entre d'ells algun cavaller del tribunal de la Santa Inquisició, que de santa res no tenia. Aquelles persones influents li encarregaven bona roba, principalment els de la Reial Cancelleria. Aleshores, el pobre Abraham, per tenir bo amb ells i tenir la pell ben coberta, no els cobrava ni la feina ni el fil que emprava en cada encàrrec. Això suposava, evidentment, una rebaixa substanciosa en el preu. El «campillo» de Sant Andreu era una gran esplanada, prop del carrer dels flassaders i a l'ombra de l'església de Sant Andreu. La placeta de la Creu Verda, així dita per motiu del Sant Ofici, feia una raconada.