Vida i mite de Virgili (70 a.C.)

Miquel Ferrà i Martorell30/10/02 0:00

Neix prop de Mantua el més famós dels poetes llatins, Virgili, encara no en sabem bé el dia exacte ja que uns historiadors diuen el quinze i altres el vint"i"nou. El que és cert, és que fou l'octubre i també certa la data de la seva mort, el vint"i"un de setembre del 19. Això no té, però, gaire importància, fins i tot en aquesta secció, ja que Virgili va renéixer com a mite en el segle XIII, convertit en cavaller medieval, gràcies, això als romanços. Però anem, primer, a la realitat. Aquest autor d'obres mestres, com l'Eneida, les Bucòliques i les Geògiques, fou protegit d'Octavi i de Mecenes, la qual cosa li va permetre de treballar en allò que realment li agradava, la poesia. Octavi, que és el nom d'August abans d'esser emperador, era nebot de Juli Cèsar i hereu seu, nascut a Roma el 63 a.C. i mort a Nola el 14 d.C. i Mecenes, cavaller romà, nascut a Arezzo, que afavorí les arts i les lletres, i morí el 8 d.C. que a més de Virgili, protegí Horaci i Properci. Com que Virgili morí abans d'haver pogut acabar la seva Eneida, donà ordre que tal obra fos destruïda. Però ambdós protectors no compliren el seu encàrrec i la feren acabar. Es tracta d'un poema èpic en dotze cants, destra imitació de l'Ilíada i l'Odissea; en aquests versos hi podem admirar l'art d'expressar les passions, l'exquisida composició, la perfecció de l'estil. Però Virgili, imitador constant dels antics, especialment de Teòcrit i Homer, no deixà de tenir el seu segell profundament personal, demostrat pel seu amor i coneixement de la naturalesa. El lloc de naixença de Virgili, segons Dante, seria la vila de Pietola, a cinc quilòmetres al SO de Mantua però modernament, aquesta informació ha estat rebutjada, principalment per Conway, que explica que el paisatge de Pietola no coincideix amb les al·lusions que el poeta fa de la seva terra natal a les Bucòliques. Segons aquest investigador, Virgili, hauria nascut a Calvisano, o en tot cas, a Carpenedolo, a 45 quilòmetres al NO de Mantua.

En els temps medievals reapareixerà Virgili en forma de cavaller i del mite passarà als romanços galants. Un d'ells és aquest: «Manà el Rei prendre Virgili i a reclusió posar/ per aquella malifeta que en els palaus va fer./ Perquè forçà una doncella de nom Dona Isabel,/ set anys el tingué pres sense recordar"se d'ell;/ I un diumenge a missa estant, fou esmentat aquell./ Cavallers!

I de Virgili, qui sap cosa d'ell?/ Així parlà un cavaller que a Virgili estima bé; "Près el té Vossa Altesa, en les presons ben tancat./ "Anem a dinar, cavallers, cavallers, anem a dinar,/ Després que haurem dinat, Virgili visitarem./ Així parlava la Reina: Jo no menjaré sense ell./ I a les presons ja van, allà on Virgili és./ "Que feis aquí Virgili? Virgili! Aquí que feis?/ "Senyor, pentin els cabells i la meva barba també;/ Aquí me foren nascudes, aquí s'han d'esblanqueir;/ que avui es compleixen set anys des que em feres tancar./"Calla! Calla! Tu! Virgili, que tres manquen per a deu./ "Senyor, si Vossa Altesa ho mana tota ma vida hi seré./"Virgili, per ta paciència, amb mi aniràs a dinar./ "Trencats tinc els meus vestits, no estic per a bé semblar./ "Que jo te'n donaré Virgili, de nous te n'entregaré./ Bon grat fou als cavallers i a les doncelles també;/ molt més plaurí a una dama que era Dona Isabel./ Ja criden un arquebisbe, ja la casen amb ell./ Que l'agafà de les mans i la va dur a un verger...»

Aquest romanç, de procedència francesa, ens pinta, per tant, un Virgili nou.