Un poeta i 25 artistes plàstics interpreten el film «Blade Runner» al Tall de Sóller

L'exposició s'inspira en 28 poemes de Jaume Oliver sobre la pel·lícula d'Scott

TW
0

«La primera vegada que vaig veure Blade Runner vaig haver de rebobinar-la i recomençar-ne la visió. Estava del tot fascinat». La impressió que la pel·lícula causà a l'escriptor solleric Jaume Oliver està a la gènesi de l'exposició que l'associació cultural El Tall de Sóller inaugurarà el proper dia 22 de novembre sota el títol Més enllà de la porta Tannhäusser, 26 ulls miren Blade Runner. Així mateix, la mostra té el seu origen en la interpretació que vint-i-cinc artistes plàstics fan dels 28 poemes que Oliver va escriure inspirant-se en determinades seqüències del llargmetratge.

Segons explica l'autor «la pel·lícula no tenia res a veure amb d'altres filmsdel mateix gènere. Blade Runner afegia a l'entreteniment un convit a la reflexió sobre gairabé tots els temes universals que preocupen l'home: el sentit de la vida i de la mort, l'angoixa pel pas del temps, el misteri de Déu i la creació, la dicotomia entre matèria i esperit, el sentit i la naturalesa de l'amor...».

L'enlluernament que patí Oliver fou a l'origen del nou poemari de l'escriptor. «Vaig escriure la majoria dels poemes amb una escena determinada al cervell "de fet, devora cada poema hi ha el temps que ubica l'escena" i quan vaig acabar, vaig pensar que un suport visual ajudaria el lector a acabar de comprendre del tot els meus versos».

Així va néixer el projecte expositiu que acollirà El Tall de Sóller. En aquest s'exhibiran les obres de Miquel Àngel Bernat, Joan Cobos, Antonio Nievas, Toni Barrero, Joan Soler, Pep Girbent, Amador Vallina, Graeffly, Pau Marí, Laura Martin, Pep Guerrero, Carles Viel, Hilde Tharaldsen, Salvador Martínez, Jupes Honrath, Mariane Dillman, Cristine Honrath, Jaume Pinya, Victòria Garcia, Toni de Cúber, Francesc Lorente, Carlos Tellechea, Oswaldo Fernàndez, Francesca Martí i Elna Ernest.

La mostra que romandrà oberta al públic fins a la meitat del mes de desembre, malgrat els estils i estètiques diferents que barreja, té com a nexe d'unió i punt de partida la interpretació dels poemes (que ja eren una interpretació de la pel·lícula) i de les escenes del conegut film.