Els impressors alemanys s'establiren a la zona de parla catalana
en el segle XV. Fruit d'aquesta expansió va ser el Vocabulari
català-alemany, imprès a Perpinyà el 1502 per Joan Rosembach, i
reeditat ara en facsímil per l'Institut Ramon Llull. Els presidents
català i balear, Jordi Pujol i Francesc Antich, el presentaran molt
aviat a l'esmentada ciutat. Aquesta tarda es presentarà a
Berlín.
La reedició del que va ser un diccionari de butxaca del segle
XVI, que va néixer com eina de treball per afavorir les relacions
econòmiques entre la Catalunya i Alemanya de l'època, és un dels
projectes més importants de l'Institut en aquesta primera etapa.
Així ho va assegurar Vinyet Panyella, directora de la Biblioteca
Nacional de Catalunya, autora del pròleg i coordinadora de l'edició
per la institució que representa, coeditora del volum. A la
presentació al centre Kulturbrauerei, Panyella estarà acompanyada
per Caster Sinner, professor de català a la Universitat d'Humbolt,
lingüista i romanista.
Sinner destacà la «importància» de la publicació «de la qual se
sap molt poc fora dels cercles lingüístics». A partir d'ara, afegí,
«com que s'enviarà a moltes biblioteques universitàries europees,
es convertirà en material d'estudi». El Vocabulari català-alemany
fou una eina de treball per als impressors alemanys establerts als
Països Catalans, «on van fundar societats mercantils i van ensenyar
l'ofici», explicà Panyella. Gràcies a ells, el procés d'impressió
es va desenvolupar a la zona d'una manera ràpida i amb un volum de
negoci important. Els impressors germànics eren el que avui en dia
denominam free lance, treballaven per compte propi i s'associaven
amb comerciants locals.
Per exemple, comenta Panyella, «un rebia l'encàrrec d'editar un
missal per a Monserrat; llavors, es posava en contacte amb algú que
tingués paper, s'associaven per al treball puntual i compartien
despeses i beneficis». La publicació del Vocabulari català-alemany
va facilitar aquestes relacions econòmiques entre uns i altres i
els moviments dels qui arribaven d'Alemanya, procedents del centre
i el sud del país. Aquests impressors «van tenir gran mobilitat, ja
que quan es va popularitzar l'invent hi va haver molta demanda»,
afegí Panyella. El llibre, com a diccionari, no es va organitzar
per ordre alfabètic, sinó temàtic. Fins ara, només es coneixia un
exemplar del manual, el de la Biblioteca Nacional de Catalunya, on
va arribar quan l'organisme comprà la biblioteca de Marià
Aguiló.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.