El primer diccionari català-alemany, editat l'any 1502, es presenta a Berlín

Reeditat per l'Institut Ramon Llull, Jordi Pujol i Francesc Antich el mostraran a Perpinyà

Vinyet Panella i Caster Sinner, responsables de l'edició facsímil.

TW
0

Els impressors alemanys s'establiren a la zona de parla catalana en el segle XV. Fruit d'aquesta expansió va ser el Vocabulari català-alemany, imprès a Perpinyà el 1502 per Joan Rosembach, i reeditat ara en facsímil per l'Institut Ramon Llull. Els presidents català i balear, Jordi Pujol i Francesc Antich, el presentaran molt aviat a l'esmentada ciutat. Aquesta tarda es presentarà a Berlín.

La reedició del que va ser un diccionari de butxaca del segle XVI, que va néixer com eina de treball per afavorir les relacions econòmiques entre la Catalunya i Alemanya de l'època, és un dels projectes més importants de l'Institut en aquesta primera etapa. Així ho va assegurar Vinyet Panyella, directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, autora del pròleg i coordinadora de l'edició per la institució que representa, coeditora del volum. A la presentació al centre Kulturbrauerei, Panyella estarà acompanyada per Caster Sinner, professor de català a la Universitat d'Humbolt, lingüista i romanista.

Sinner destacà la «importància» de la publicació «de la qual se sap molt poc fora dels cercles lingüístics». A partir d'ara, afegí, «com que s'enviarà a moltes biblioteques universitàries europees, es convertirà en material d'estudi». El Vocabulari català-alemany fou una eina de treball per als impressors alemanys establerts als Països Catalans, «on van fundar societats mercantils i van ensenyar l'ofici», explicà Panyella. Gràcies a ells, el procés d'impressió es va desenvolupar a la zona d'una manera ràpida i amb un volum de negoci important. Els impressors germànics eren el que avui en dia denominam free lance, treballaven per compte propi i s'associaven amb comerciants locals.

Per exemple, comenta Panyella, «un rebia l'encàrrec d'editar un missal per a Monserrat; llavors, es posava en contacte amb algú que tingués paper, s'associaven per al treball puntual i compartien despeses i beneficis». La publicació del Vocabulari català-alemany va facilitar aquestes relacions econòmiques entre uns i altres i els moviments dels qui arribaven d'Alemanya, procedents del centre i el sud del país. Aquests impressors «van tenir gran mobilitat, ja que quan es va popularitzar l'invent hi va haver molta demanda», afegí Panyella. El llibre, com a diccionari, no es va organitzar per ordre alfabètic, sinó temàtic. Fins ara, només es coneixia un exemplar del manual, el de la Biblioteca Nacional de Catalunya, on va arribar quan l'organisme comprà la biblioteca de Marià Aguiló.