La mort de Miquel Servet (1553)

El metge i teòleg Miquel Servet (Vilanova, Aragó, 1509), també conegut com Miquel de Vilanova, al qual s'atribueix el descobriment de la circulació menor de la sang. Amb discrepància amb Joan Calvino (1509-1564), publicà l'obra Christianismi Restitutio. Fou reconegut pels seus enemics quan es trobava a Ginebra i empresonat i condemnat a la foguera. Joan Calvino havia propagat la Reforma per França i Suïssa i organitzà a Ginebra una mena de República protestant. El seu sistema religiós es distingia de les altres doctrines protestants per l'origen democràtic que atribueix a l'autoritat religiosa; la supressió completa de les cerimònies; la negació absoluta de la tradició; el dogma de la predestinació; la reducció dels sagraments al baptisme i el sopar. Aquesta doctrina es va estendre també per Holanda, Hongria i Escòcia. Autor de l'obra Institució Cristiana, la seva fama i prestigi no conegué fronteres. Per dissort, Miquel Servet es topà amb ell i els seus seguidors i deixebles. Aquell crim, com tants altres de les tristes guerres de religió, privaven el món d'un geni que encara hagués pogut aportar nous descobriments a la ciència. Tot això havia començat amb aquella Dieta de Worms, quan Carles V condemnava Luter, amb un discurs, del qual se n'ha conservat document: «Vosaltres sabeu que jo descendesc dels emperadors cristianíssims de la noble nació d'Alemanya, i dels reis catòlics d'Espanya, i dels arxiducs d'Àustria i ducs de Borgonya; els quals foren fins a la mort fills fidels de la Santa Església Romana, i han estat tots ells defensors de la Fe catòlica i sacres cànons. Decrets i ordinacions i lloables costums, per a l'honra de Déu i augment de la Fe catòlica i salut de les ànimes. Jo estic determinat de guardar-les, segons que els meus predecessors i jo les hem guardat fins aquest temps; especialment, el que ha estat ordenat pels esmentats meus predecessors, així en el Concili de Constança, com en altres. Les quals són certes, i gran vergonya i ofensa nostra és, que només un frare, Luter, contra Déu, errat en la seva opinió contra tota la Cristiandat, així del temps passat de mil anys fa i més com del present, ens vulgui pervertir i fer conèixer, segons la seva opinió, que tota la dita Cristiandat seria i hauria estat en totes hores en error. Per a la qual cosa jo estic determinat a emprar els meus Regnes i senyorius, els meus amics, el meu cos, la meva sang, la meva vida i la meva ànima; perquè seria gran vergonya per a mi i per a vosaltres, que sou la noble i molt anomenada nació d'Alemanya, i que som per privilegi i preeminància singular instituïts defensors i protectors de la Fe catòlica, que en els nostres temps no solament heretgia, mes ni sospita d'ella, ni minva de la Religió cristiana, per nostra negligència, no s'ha de fer sentir en nosaltres, no sia cosa que després resti en els cors dels homes per a la nostra perpètua deshonra i dany, per a nosaltres i els nostres successors. Ja heu sentit la resposta entossudida de Luter que donà ahir en presència de tots vosaltres.