Mark Twain i Espanya (1905)

«Si Mark Twain hi deixa veure la seva repugnància envers dels espectacles de tauromàquia, de la manera que eren celebrats en el seu temps, ens presenta, en canvi, una nina espaíola, heroïna, delitosa, criada en un fort de la frontera dels Estats Units, acaronada pel famós Buffalo Bill, i especialment pel novel·lista, que duia a flor de record i de cor els deu dies que, burlant les lleis de la quarantena, passà a Andalusia, de retorn d'una excursió col·lectiva als Sants Llocs».

Nascut a Florida, Missouri, el 1835, Twain moriria cinc anys després d'enllestida aquesta obra, penúltima... El protagonista, però, és el cavall, que parla en primera persona i presenta al lector la seva amigueta: «Com que no coneixes la nina, és necessari que jo te'n doni algunes informacions. No t'avergonyiràs de la seva figura, perquè és una còpia en petit de la seva bellíssima mare; té aquesta bellesa andalusa cap altra no sobrepassa, ni tan sols en el vostre propi país. Posseeix l'encís, la gràcia, el bon cor i el sentiment de justícia que distingien sa mare, i té de son pare la vivor, l'alegria, la bravesa i l'esperit d'empenta, reunint de l'una i de l'altre el temperament afectuós i la sinceritat. Durant tots aquests anys de desterrament, la meva germana sentia la nostàlgia de la seva terra espanyola; constantment parlava d'Espanya a la seva filla, comentant i alimentant com una flor preciosa en el petit cor de la nina, l'amor a aquell país; ella morí feliç sabent que el fruit de les seves tasques patriòtiques era prou ric. Cati és ben estudiosa pels seus nou anys; sa mare mateixa li ensenyà el castellà i va mantenir sempre fresc aquest coneixement en la seva oïda i la seva llengua, no parlant-li quasi mai en un altre idioma; son pare fou el professor d'anglès que ha tingut, i quan parlava amb ella ho feia quasi exclusivament en aquest idioma...» L'argument esdevindrà dramàtic. L'amor de Cati i el cavall Soldado arriba al cim en els darrers paràgrafs de la narració: «Hi havia dos cavalls morint en terra; el bou havia fet fugir a un costat i l'altre per un moment els seus perseguidors i estava plantat enmig del cós, bufant, aixecant amb les seves potes núvols de pols sobre la seva esquena, quan l'home, que havia estat ferit, tornà altre cop a la sorra amb un altre cavall, una pobra muntura amb els ulls tapats, però que tenia quelcom irònicament militar en la seva estampa, i un instant després, el bou, li havia obert la panxa; els seus budells arrossegaven per terra i el bou, irat, tornava a la càrrega. De sobte, sonà una corneta que em gelà la sang. Era Soldado. Vaig veure com Cati s'apressava grades avall per entre la massa de la gent; salvà d'un salt la barrera i va córrer cap aquell cavall, sense genet, que s'avançava mig caient en direcció a les notes musicals conegudes; però li faltaren a l'animal les forces i caigué als seus peus, mentre ella, plorant, el besava, i la concurrència es posava dempeus moguda per un sol impuls i blanca d'horror. Abans que ningú no pogués acudir en el seu socors, el bou atacà novament...»

Ja podeu imaginar el que passà. Cavall i nina moren plegats.