La sarsuela «Júpiter i Semele» de Lliteras, de gira per Europa i Amèrica

L'obra, considerada una peça de maduresa, s'estrena al Palau de la Música Catalana

Imatge de la sarsuela «Acis i Galatea» que es presentà al Teatre Principal.

TW
0

El Palau de la Música Catalana acollirà passat demà l'estrena de la sarsuela barroca Júpiter i Semele o el estrago en la fineza del compositor artanenc Antoni Lliteras (1673-1747). L'obra, considerada una de les més belles del període barroc, serà dirigida per Eduardo López Banzo, qui hi ha treballat durant anys a partir dels originals de la música i del llibret. L'espectacle serà duit a escena per Al Ayre Español.

Aquesta funció a Barcelona suposa l'estrena del muntatge a l'Estat espanyol, encara que ja s'ha pogut veure a Berlín i als Estats Units, en concret a San Francisco, ambdues ocasions amb gran èxit. Després de Barcelona està previst que comenci una gira per la Península visitant ciutats com ara Madrid, Sant Sebastià o la Corunya.

L'argument se centra en les gelosies que els amors entre el deu Jupiter i la princesa de Tebas, Semele, provoquen en la deessa Juno, esposa de Júpiter. Lliurament inspirada en el llibre tercer de les Metamorfosis d'Ovidi, la història se desenvolupa a Tebas, ciutat fundada pel rei Cadmo, pare de Semele. L'obra arranca amb la destrucció del temple de Cupido a mans de Júpiter a causa del seu malestar perquè aquest ha previngut Semele de les desgràcies que li reportarien els seus amors amb ell.

La història principal, amb final feliç, està ornamentada amb un seguit d'esdeveniments paral·lels que enriqueixen la trama. En total són vuit els intèrprets que prenen part a l'espectacle essent els papers principals duits a escena per a l'actriu Virginia Ardid (Semele), la soprano Marta Almajano (Jupiter), la mezzosoprano Lola Casariego (Cupido) i la soprano Nuria Rial (Juno). Ja en el segle XVIII aquesta sarsuela fou un gran èxit. S'estrenà el maig de 1718 a Madrid.