A la vista del mal estat de salut de Carles II L'Encisat, rei
d'Espanya, li són administrats, per segona vegada, els
sagraments.
L'endemà, el monarca, ja moribund, dictava el seu testament. Aquest
curiós personatge era fill de Felip IV i de Maria Anna d'Àustria i
havia nascut el 1661. Rei el 1665, sota la tutela de la seva mare,
va ser molt feble de caràcter i no va saber resistir cap influència
exterior. El seu regnat va ser un veritable desastre i totalment
negatiu per a la política territorial.
El 1668 va haver de reconèixer la independència de Portugal. El
1678 va perdre el Francocomtat en benefici de França. El 1685 va
haver de cedir Luxemburg. Casat dues vegades, no tingué
descendència i abans de morir designà ell mateix per successor seu,
el duc d'Anjou, segon nét de Lluís XIV de França. Va ser a mitjan
novembre d'aquell 1700 quan arribà a Mallorca la notícia de la mort
del rei Carles II i va ser ordenat que, en senyal de dol, les cases
tinguessin una porta tancada i que la gent no fes feina pels
carrers. Per altra banda i durant els mesos de desembre i gener se
celebraren exèquies a la Seu, les esglésies dels diferents barris i
les parroquials de cada municipi o vila.
Diu un comentarista que «Carles II amuntegava en la seva
complexió els efectes degeneratius de molts matrimonis
interfamiliars anteriors. Durant el seu regnat es posa de manifest
de la forma més brutal la crisi econòmica, social i política que
travessava l'Espanya del XVII: pel que fa a la qüestió econòmica,
la dràstica devaluació de la moneda castellana el 1680 que afectà
les activitats industrials i mercantils i les dugué en molts casos
a la crisi total. Per altra banda, una escandalosa oligarquia
deixava el poder en mans de «vàlids» del tot incapaços de fer
alguna cosa de profit, com fou el cas, entre d'altres, de Nithard i
Fernando de Valenzuela.
Amb tot això plegat, el regne tocava el nivell més baix de la
crisi. El 1685 el comte d'Oropesa prenia mesures reactivadores i
aquestes influïen en la política de la monarquia: el cap d'estat de
Joan Josep d'Àustria aconseguí el suport català. Tanmateix la
política hegemònica de Lluís XIV no deixava moure ni un dit a
l'exterior...».
El nou rei Felip V, nét de Lluís XIV de França, no tenia gaire
simpatia per part de les classes inferiors de la població i
esperaven que l'arxiduc Carles d'Àustria, fill de l'emperador, que
es creia amb drets a la corona, seria més favorable als seus
interessos. A Mallorca, el virrei i el bisbe detingueren alguns
seglars i sacerdots per haver parlat malament del rei Felip.
La conseqüència de tot això no pogué ser més dramàtica: la
guerra de Successió que es perllongaria fins el 1715.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.