Tal dia com avui, a Barcelona té lloc un atemptat contra Arsenio
Martínez Campos, polític i mariscal (Segòvia, 1831-Zarauz, 1900),
que s'havia distingit al Marroc, a Cuba i en la guerra contra els
carlistes. El 1875 havia conspirat contra Serra no i va fer el
pronunciament que pujà al tron Alfons XII. Capità general i algunes
vegades ministre, aconseguí pacificar Cuba el 1877, però hi va
fracassar el 1895, quan hagué de cedir el lloc al mallorquí Weyler.
Aquest atemptat tingué lloc durant la parada militar amb la qual se
celebrava la festa onomàstica de la princesa d'Astúries, que per
anomenar-se Mercedes té el seu nom unit a la Mare de Déu, patrona
de la capital catalana.
Paulí Pallàs llança una bomba que mata el cavall del general i
un paisà i causa ferides a Martínez Campos, però no són greus. Molt
més ferits restaran en la via pública els generals Castellví i
Molins, a més d'un comandant i un guàrdia civil. Són els dies que
Barcelona és coneguda com la «ciutat de les bombes» i encara es
recorda amb espant quan Santiago Salvador, mesos abans, deixava
esclatar un parell de bombes en el Liceu, ocasionant trenta morts i
més d'un centenar de ferits. Com és natural, els barcelonins tenen
molta por.
Martínez Campos se'n surt amb una lleugera ferida a una cama.
Però el seu rival, Sagasta, va cada dia al seu despatx de Madrid
sense que ningú no atempti contra la seva vida. De tan poca
importància és la ferida de Martínez Campos que el gener de 1894 ha
de viatjar al Marroc en qualitat d'ambaixador extraordinari
espanyol al davant del Soldà. La primera setmana de març arriba
d'Àfrica una notícia interessant i optimista. Martínez Campos ha
aconseguit la signatura amb el Soldà d'un tractat de pau força
important. Explica l'historiador Bravo Morata que amb aquesta
notícia «alenen les mares, les promeses o enamorades i alena també
el pressupost, delmat per les despeses del que no és una guerra
però sí que ho és. La cosa certa és que pau, en el país, no n'hi
ha».
Tanmateix, els primers dies del 1895, els tractats i convenis
entre Espanya i el Marroc són paper mullat. Els personatges que
depenen del Soldà fan el que volen i els rebels creen
violència.
D'aquesta manera, el 25 de gener arribava a Madrid el primer
ambaixador del Marroc, Sidi Brischa, que havia de presentar les
credencials el dia 31. Quan l'ambaixador amb el seu seguici sortí
de l'hotel on estava allotjat, un senyor elegant, molt ben vestit,
s'acostà a la comitiva i pegà una forta galtada a l'ambaixador.
Enmig d'un gran aldarull es va suspendre la recepció i només al cap
de molts precs i promeses de seguretat, consenteix el diplomàtic
moro anar al palau reial. Detingut l'agressor, i per sorpresa de
tots, es tractava del general Fuentes.
Les gestions de Martínez Campos quedaven així mig tudades.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.