L'obra de Villaronga causa sorpresa al Festival de Donostia

El punt de partida és la condemna a mort d'Aro Toulbukhin, després d'haver cremat vives set persones en una missió de Guatemala. D'aquí, i en una obra que respira el segell de Villaronga arreu, sobretot a les parts de ficció, es dóna veu a un personatge, mig real mig de ficció, mitjançant el qual s'exploren els diferents formats, suports i llenguatges que ha donat el cinema, des del seu naixement. El resultat és una cinta força innovadora que, ni tan sols, els propis directors s'atreveixen a classificar en un gènere concret.

Des de super 8 a 35 mm, vídeo, digital, color, blanc i negre... entrevistes a personatges reals que visqueren els fets, imatges d'arxiu, fotos fixes, recreacions fictícies amb actors professionals o amb persones, fins ara alienes al món del cinema, són entre molts altres, els ingredients d'aquesta cinta, el resultat de la qual és d'un gran eclecticisme visual. Segons el realitzador mallorquí, ni tan sols ell s'explica com han pogut conjugar-se, tan bé, tots aquests formats i llenguatges.

És un llargmetratge acurat, des del guió fins a la fotografia, i sobretot a la postproducció, i en el qual, el més mínim gest o paraula, amaga una simbologia al darrere per fer reviure un home fascinant, desconcertant, marcat per una sèrie d'esdeveniments dramàtics, des del seu naixement, que es presenten al públic sense valoració i en una barreja extraordinària d'horror i poesia.