Mor el poeta Virgili (19 a.C.)

Mor Virgili, el més celebrat dels poetes llatins, natural de la comarca d'Andes, propera a Mantua (70 a.C.). Nascut de família modesta, estudià retòrica a Milà i Roma. Atret en un primer moment per la filosofia i la medicina, freqüentà el cercle epicúric del conegut i respectat Sió. Als vint"i"nou anys, Publi Virgili Maró, que tal era el seu nom complet, ja havia mostrat sobradament les seves aptituds poètiques i els seus amics més influents el presentaren a August, el qual es sentí fortament impressionat pels versos virgilians. Així doncs, autor de tres textos famosos, Eneida, «Geòrgiques i «Bucòliques, seria protegit després per Octavi i Mecenes. Segons els seus biògrafs tenia un esperit delicat, ànima dolça i sensible, capaç de trobar una total harmonia en els seus versos. Potser, en part, influenciat per Teòcrit i Homer, no deixaria de tenir un estil molt personal, demostrant alhora el seu amor a la naturalesa, segons ell la seva veritable amiga, motiu pel qual alguns l'han volgut veure com un precedent de l'ecologisme modern. Quan tal dia com avui moria, no havia acabat encara l'Eneida i la volia destruir. Tant de bo que els que assistien a la seva darrera hora evitaren que fos comès aquell desbarat. En comptes d'això no només s'alliberà el manuscrit de desaparèixer sinó que el mateix August manà que se'n fessin moltes còpies. Aquest famosíssim poema èpic, en dotze cants, inspirat en la Ilíada i l'Odissea, però d'una forma personal meravellosament destra, es fa admirar per l'art de saber expressar les passions, l'exquisida delicadesa dels versos, la perfecció de l'estil epopèic i, encara que, molts hi han volgut veure petits defectes, aquests es mostren compensats per l'excel·lència i acabat de la seva execució. Per altra banda, les Geòrgiques, també titulada «Els treballs de la terra», és un poema didàctic en quatre cants on Virgili exposa la primera obra coneguda d'economia rural.