Neix Joseph Schubri (1803)

Son pare era un ric fabricant de cuiros i després de fer passar Joseph per l'escola elemental, l'envià a la Universitat de Goetta, amb intencions que fos un savi. Cal dir que estudià en profunditat els sistemes filosòfics. Es va saber atreure l'estimació de companys i professors.

Però veient que la ciència no el faria ric ni lliure, es dedicà a la bona vida. Freqüentà les tavernes, els prostíbuls, les sales de joc, enamorà i enganyà jovenetes i celebrà amb els seus amics orgies memorables. Diu un dels seus biògrafs: «Espantà tan sobtada apostasia tots els seus catadràtics, i, fins i tot, un d'ells caigué greument malalt, perquè trobant una nit Schubri, orgull i esperança seva, que sortia tot fent el gambirot d'una taverna, amb tres o quatre individus de la seva corda, el reganyà paternalment, i el deixeble, el seu benjamí, li respongué, tot fent burleta, tractant-lo de vella mòmia i de tinyós perrucó. Esdevingué, doncs, Schubri, l'heroi dels calaveres, ben temut i respectat pels seus companys de bauxa. A més d'això, sabia manejar qualsevol arma tan destrament, fos curta o de foc, que en un instant podia tallar l'orella del seu contrari. En els racons on amb altres estudiants es passava la nit jugant, bevent i fumant, era sempre el darrer a caure sota la taula...».

La cosa es complicà quan son pare, cansat de saber que els seus doblers se n'anaven en vi del Rhin i anar de xala, manà al seu fill que tornàs a Funfkircheu. No havent obeït l'al·lot aquella ordre, li tallà la tramesa de cèntims. En un primer moment, Schumbri se'n va fotre, puix que encara que tenia deutes, aconseguia alguns préstecs dels seus incondicionals. Un dia arribà que ningú no li fiava. I els creditors el perseguiren.

Així doncs, decidí de guanyar diners de la manera més ràpida possible. I aquesta fou la d'apoderar-se d'una valuosa col·lecció de numismàtica que es guardava en el castell de Goetta, molt visitada i lloada pels visitants estrangers. «Anaren, doncs, armats i de nit al gabinet de numismàtica, que no tenia més guàrdia que un porter. El volien sorprendre però la claror de la lluna els traí. Cridà auxili el guardià i alarmà un cos de guàrdia que hi havia prop de l'edifici. Fugiren aleshores els estudiants, cadascú pel seu vent. Schubri anà vers el riu Leina, però assetjat per quatre soldats, no va veure altra manera de salvament, esgotat quasi, que llançar-se a les grogues i escumoses onades del torrent. El donaren per mort. Ofegat sense remei. Però havent lluitat Schubri contra el corrent, pogué arribar a l'altra vora, on es tirà per terra, ja sense alè. S'aixecà al cap d'una hora, així com pogué, i caminà vers un llum que relluïa a curta distància. Era el castell de Friededstein, hermós monument gòtic d'aquell país i d'amagat, dins un estable de la mansió, hi descansà la resta de la nit. Sortí del seu amagatall abans que els criats es despertassin, i prengué el camí de la vila d'Erfurth...».

Havia nascut per segona vegada. I havia nascut bandoler. La llista de les seves aventures se'ns faria llarguíssima.
Finalment, en un combat contra les forces de la llei, veient caure morts tots els seus lloctinents, es pegà un tret al cap.
Així i tot, el diari de Frankfurt afirmava: «Hongria, 10 de juliol. Es diu que fou falsa la mort de Schubri i que no trigarà a aparèixer novament. Es creu que fou ell mateix que escampà la notícia de la seva mort per tal que no fossin seguides les seves petjades...».