El periodista telepàtic (1883)

TW
0

Ed Sampson era el cap de redacció nocturn del diari Boston Globe i havia demostrat ser un bon investigador amb provat domini de l'art de redactar. Però tenia un gran defecte. El whisky. Un cop que havia tret el tap a l'ampolla i s'havia servit un tassó de licor, ja no s'aturava i com és lògic, el diari riscava de ser-ne perjudicat. La nit del deu d'agost d'aquell any entrà en el seu torn de feina amb una gatera impressionant. Ningú no li va fer cas i es tancà dins el seu despatx. Cercà la seva butaca preferida i hi restà com endormiscat. A les tres de la matinada va tenir una tràgica visió. Esclatava un volcà, feia erupció i per tot arreu corrien grans rius de lava. La gent queia morta sota el foc de pedra líquida. Sentia la gran cridòria dels moribunds. Veia com les víctimes, espantades, s'abraçaven les unes a les altres al davant d'una mort inevitable. També va veure selves arrassades, poblats destruïts i terres terriblement clivellades. Obrí els ulls i no volia creure que tot havia estat un malson. La visió era massa detallada, massa real. Aleshores, molt impressionat, com si el que acabava de veure fos un esdeveniment de debò, el publicà en el Boston Globe. Els altres diaris, en sortir aquella primera edició amb la notícia a primera plana del desastre natural, mostraren la natural gelosia. Cap més mitjà confirmava aquella informació. I tampoc cap recepció telegràfica. Els titulars del Boston Globe proclamaven: El volcà de l'illa Pralape causa milers de morts! Tothom cercà en el mapa on era Pralape i no ho trobaren. Ben aviat va córrer l'escàndol per totes les redaccions dels Estats Units. Sampson havia vulnerat la més elemental ètica periodística. Passaren els dies i el periodista borratxo fou acomiadat de la feina. Passaren alguns dies més i la notícia arribà finalment. A l'hora exacta que Sampson tingué aquella rara i forta visió havia esclatat el volcà Krakatoa i havien mort en aquell desastre prop de trenta-sis mil persones. La desgràcia succeïa, exactament, en el temps que Sampson «somniava», minut per minut, com es demostrà calculant la diferència d'horaris entre Amèrica i aquella illa per a molts desconeguda, volcànica, situada a l'estret de la Sonda, entre Sumatra i Java. La violentíssima erupció, seguida d'explosió i terratrèmol dins la mar, havia originat la destrucció parcial de l'illa i causat la mort a bona part de la població.

Tanmateix protestaren del somni de Sampson, tot dient que aquell nom, Pralape, no existia. La sorpresa fou quan un historiador demostrà que Pralape era el nom antic de Krakatoa, un nom canviat dos segles abans, però potser més autèntic i significatiu.

Parapsicòlegs nord-americans estudiaren el cas, puix que les crítiques s'havien hagut de retre a la més sòlida evidència. Aquell periodista, amb la panxa plena de whisky, havia tingut contacte telepàtic amb alguna persona que es trobava a milers de quilòmetres del despatx del Boston Globe. Aquesta era la conclusió que els mitjans publicaven tal dia com avui d'aquell mateix any.

Miquel Ferrà i Martorell