Tranquil, somrient i un poc cansat de concedir tantes
entrevistes, Josep Maria Casasayas, Premi Ramon Llull 1998 i
fundador de l'Associació Cervantista d'Alcalá d'Henares, es disposa
a explicar a Diari de Balears com ha realitzat la primera versió
íntegra al català d'una de les obres més cèlebres de la literatura
universal: Don Quijote, de Miguel de Cervantes. Peculiar, ja que el
seu protagonista xerra mallorquí i la resta de personatges, alguns
dels dialectes del català.
"Com decidíreu fer aquesta traducció?
"Vaig començar a traduir El Quixot fa 40 anys, per passar gust.
Durant un temps hi feia molta feina i després podia estar anys
sense agafar-lo. Ara està acabat i esper publicar-me'l el 2003.
"No heu tingut l'oferta de cap editorial?
"N'hi ha tres que m'ho demanen però els he dit que no. No vull que
algú altre hi guanyi. El portaré a 3 o 4 llibreries o potser el
regalaré, però ningú no hi guanyarà distribuint-lo.
"Entrant ja en l'obra, per què el Quixot xerra
mallorquí?
"La meva intenció en escriure la traducció és donar a conèixer un
mallorquí que s'està perdent. Jo sé que quan la gent el llegeixi
dirà «Feia molt que no sentia aquesta paraula!». També sé que
encara que el meu Quixot xerri mallorquí no podré arreglar el crim
que s'ha fet amb la nostra parla i llengua. I part de la culpa crec
que la té l'Institut d'Estudis Catalans, ja que la llengua no la
fan els científics, sinó el poble.
"Quines són les característiques bàsiques de la
versió?
"El castellà que usa Cervantes és estrictament popular, perquè
aleshores la llengua no estava normativitzada. Jo l'he traduït a un
idioma popular. El cronista empra formes literàries usuals de
Mallorca: diu 'la taula. La part dialogada és igual que com parlam
a les Illes, és a dir, hi ha l'article salat, per exemple.
"I la resta de personatges?
"Xerren en menorquí, eivissenc, barceloní, valencià, vigatà,
alguerès o gascó de la Val d'Aran. La tria la vaig fer en funció de
la procedència del personatge que creà Cervantes. Els capítols
escrits en eivissenc i menorquí els he fet perquè crec que és un
acte de justícia.
"I com heu traduït els refranys?
"He cercat sempre una equivalència amb el mallorquí, no he fet una
traducció literal del text, com ha passat d'altres vegades, perquè
a vegades hi ha mots que no s'entenen. Així el refrany 'vale más
pájaro en mano que cien volando' l'he traduït com 'fa més un tord a
la mà que mil i un que volen', com es diu aquí.
"Com és que no s'havia traduït íntegrament mai
abans?
"S'ha intentat moltes vegades però els autors sempre acaben
escurçant algun capítol. La meva serà la vuitena edició al
català.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.