Carbonero: «Els rostres que pint són caretes que per amagar què som jo»

Maria Carbonero inaugura dissabte una exposició individual a la galeria Kunstmann

Carbonero, al costat d'algunes obres que s'exposen a Santanyí. | L.M.

ANToni PLANAS.Santanyi04/09/02 0:00

Hesiquia és una paraula grega que significa pau, lleure, tranquil·litat, repòs o placidesa. Maria Carbonero ha elegit aquest terme per titular l'exposició que dissabte s'inaugura a la galeria d'art Kunstmann de Santanyí, on podrà veure's fins el 6 de novembre. No ha estat una elecció aleatòria. Hesiquia defineix un moment artístic i vital de l'artista i del qual són fruit aquestes obres.

"Feia sis anys que no exposàveu de manera individual a Mallorca. No són molts anys?
"Ha estat el fruit d'una sèrie de circumstàncies personals, però no em sembla malament. La darrera exposició fou al «convent» del Centre Cultural Contemporani Pelaires. Després he fet col·lectives i una de monotips a Campos.

"Per què «Hesiquia» com a títol?
"Perquè és una paraula que defineix perfectament el que és l'exposició. Quan treballava individualment cada quadre pensava que no tenia res a dir. Un cop vist el conjunt, pens que hi ha una unitat: el desig de calma.

"La vostra obra continua tenint com a tema principal el rostre humà. Què és un rostre per vós?
"Un rostre és l'ànima de les persones, però alhora són caretes que utilitz per amagar el que som jo. És una manera de narrar la meva autobiografia.

"Per què sempre el rostre i la figura humana?
"És una obsessió. No tenc cap mania de repetir el tema, sempre que sigui aprofundint-hi. Als quadres d'aquesta exposició incorpor el moix, que ja havia aparegut en la meva època abstracta, i elements de la vida quotidiana. Malgrat això, els meus quadres són poc narratius. Per mi és més important com dic les coses que el que dic.