A la ficció literària, Hermie, Oscy i Benjie passen l'estiu a
Packet Island. Els dies seran llargs i l'esplai divers, sotmès a
les iniciatives dels al·lots en cada moment. Hi haurà, fins i tot,
violència, com la que fueteja el món, en aquells anys de la Segona
Guerra Mundial. Amb ansietat, volen donar sentit a la seva vida i
es volen, també, incorporar a l'univers dels adults. Per arribar a
dominar tal cosa, hauran d'assimilar, primerament, tot un
desconcertant seguit de prejudicis masculins entorn a la vivència
eròtica. Només aconsegueixen d'enganyar-se en satisfaccions
parcials.
A través d'aquesta novel·la, Summer of 42 (Estiu del 42),
l'escriptor nord-americà ens mostra la seva anàlisi del món de
l'adolescència, de la figura que aquí es diria, anys després, «el
picador de platja», en realitat, un drama disfressat de «latin
lover». Una figura que, tanmateix, en arribar la tardor, es troba
sola, sense més riquesa que la seva pròpia imaginació. En el millor
dels casos, haurà passat d'una natural timidesa a fer-se passar per
un set-ciències cosmopolita.
Un món de realitats, de convencions socials, de secrets que van
molt més enllà de l'experiència eròtica novella, l'esperen,
inexorablement, amb la trista rutina del dia a dia i la pluja, el
vent, la neu dins i fora del seu cos i del seu pensament...
«El sol, oblidant que era el mes d'agost, es prengué la
llibertat d'enviar una ràfega autumnal, i la mar es posa en mal
temps com en els olis que pengen de les parets dels museus de
Boston. Havia descendit fins a la platja trepitjant la sorra
endurida per la maror que arribava fins als pujolets anunciadors
del gran goig que s'apropava. Només una o dues gavines gosaven
mostrar la seva esperança que el sol aconseguiria d'esqueixar la
malenconiosa coberta. La casa, allà dalt, asseguda sobre els seus
dotze pilars i protegida pels mateixos catorze escalons de fusta
que ell un dia havia davallat en absurd estat de confusió, quedava
ara a l'esquerra. I encara era allà, com una barrera contra la mar
i exemple de l'entossudida pretensió de l'home, la tanca baixa i
copejada. I si la música realment sonava o era producte de la seva
imaginació importava molt poc. Ell la podia sentir. Suau, trista,
evocadora, càlida, sentimental i sagrada: Anit et vaig veure i vaig
tenir, de bell nou, aquella vella sensació... I llavors va sentir
veus que el cridaven, que venien des de molt lluny, des d'una
distància de quasi trenta anys, duites a empentes pel vent i
travessant la boira. Eren veus d'al·lots, dominants, nervioses, que
ressonaven sobre la sorra i acabaven en una mena de giscar, com
gisquen les aus marines...».
Evidentment, hi ha textos literaris que ja seran per sempre un
referent històric i sociològic. La memòria, el testimoni, el pensar
de la gent del carrer s'ha fet del tot indispensable. Com era un
estiu del 1942 als Estats Units vist pels ulls de tres xicots?
Aquesta narració ens dóna quasi totes les respostes.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.