Els consolats de mar (1381)

Les principals ciutats portuàries de la corona catalanoaragonesa, començant per Barcelona, disposen a partir del segle XIV dels famosos i útils consolats de mar. També a València i Mallorca. El sistema econòmic català es deixa sentir en la organització de tals institucions, amb el seu doble caràcter de corporació de mercaders i de tribunal mercantil. Això diferenciava els regnes, que deim avui Països Catalans, dels de Castella. Cal dir que dins la corona d'Aragó i de manera molt particular a Catalunya, València i Balears, l'organització gremial era protegida amb els seus grans avantatges de producció i qualitat, la qual cosa donava accés a les exportacions per part dels mercaders a indrets tan diversos com Bruges, La Rochelle, Londres, Florència o Alexandria. A Castella, en canvi, els reis s'havien declarat de forma reiterada contra les confraries i gremis i els qualificaven com lligues o monopolis per atemptar contra la llibertat de treball i provocar l'alçament de preus. Curiosament, en temps dels Reis Catòlics, els comerciants de Castella demanaren els mateixos privilegis que gaudia el Consolat de Mar de Barcelona i, com aquest, fou bastit el de Burgos (1494) i el de Bilbao (1511). Hem de dir que Burgos i Bilbao s'enfrontaren durant molts d'anys com a rivals en aquelles activitats mercantils, puix que si el primer controlava el mercat de les llanes, el segon tenia en les seves mans la flota.