El Museu de Lluc ha iniciat la remodelació del seu espai, la
selecció de peces que ha d'exposar entre la seva gran riquesa i
varietat de materials i l'inventari dels mateixos. Aquesta nova
etapa comença amb la inauguració de les sales d'arqueologia i del
«tresor» el proper dia 7 de setembre. Després de la jubilació del
pare Cristòfol Veny, autèntica ànima del museu, la congregació de
Missioners dels Sagrats Cors ha nomenat directora del Museu a la
historiadora de l'art Elvira González, que treballa en una
modernització més d'acord amb els conceptes museogràfics actuals.
«Un museu no ha de lluir tot el seu fons, ha de seleccionar les
millors peces, i gaudir de bones condicions de conservació, com ara
hi haurà a les noves sales. Aquest és el museu amb més riquesa de
material mallorquí i, encara que estigui lluny de la ciutat, vol
assolir un bon nivell», diu la directora.
Per això, la congregació ha emprès obres. Una de les estances on
s'exposaven les peces en una visió de conjunt, ha donat lloc a tres
espais diferenciats. Recuperada l'entrada original, tancada durant
mesos per l'obra, «durant la qual s'ha recuperat la cantonera d'una
torre», s'accedirà pel monetari romà, gairebé 300 monedes de quatre
èpoques. A continuació, la sala d'arqueologia recrea un columbari
(lloc d'enterrament romà) amb làpides i urnes romanes
mallorquines.
Vuit vitrines contenen diferents aspectes del passat; quatre es
dediquen a l'època talaiòtica amb aixovars funeraris de la Cometa
dels Mors, de la qual també hi haurà un dels sis sarcòfags trobats,
i altres coves de la zona; una altra exhibirà restes provinents de
Son Maimó (Petra), i les restants, les col·leccions d'Ignacio Furió
i d'Antoni Mulet amb figures de la deessa Tanit, d'Eivissa; o del
Sec mallorquí, ceràmica púnico-grega. «Del Sec tenim millors peces
que les que té el Museu de Mallorca i els claus de la nau estan
aquí». L'anforari mostra àmfores «des de púnicolusitanes fins a
romanes».
De la prehistòria a la Sala del Tresor, dita així pels materials
nobles de les obres. Com la gran custòdia gòtica (s. XV) i el
Lignum Crucis (XVI). O la joieria tradicional mallorquina en or,
plata, esmalts: botons, creus de Malta, baixos de rosari,
sagraments o rellotges del XVIII i XIX, exvots donats a la Verge.
«En la pinacoteca, «molt completa», diu González, «hem trobam
retrats femenins que il·lustren gràficament com es lluïen aquestes
joies. És la sala femenina».
Per això, també s'exposen ventalls del XVIII i XIX, de factura
cantonesa i valenciana. Entre els primers hi ha un exemplars dels
denominats de mil cares; el rostre de les múltiples petites figures
humanes que els decoren, es feia a base de nombroses làmines,
diminutes, de ceràmica. Els ventalls valencians, són d'època
isabelina i alfonsina, i un d'ells fou utilitzat per Sílvia Tortosa
a la pel·lícula Mort de Dama. En el muntatge ha col·laborat
l'escultor Francisco Rodrigo, del Museu de Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.