El Museu de Lluc es renovarà amb la remodelació i l'obertura de dues sales

Per això, la congregació ha emprès obres. Una de les estances on s'exposaven les peces en una visió de conjunt, ha donat lloc a tres espais diferenciats. Recuperada l'entrada original, tancada durant mesos per l'obra, «durant la qual s'ha recuperat la cantonera d'una torre», s'accedirà pel monetari romà, gairebé 300 monedes de quatre èpoques. A continuació, la sala d'arqueologia recrea un columbari (lloc d'enterrament romà) amb làpides i urnes romanes mallorquines.

Vuit vitrines contenen diferents aspectes del passat; quatre es dediquen a l'època talaiòtica amb aixovars funeraris de la Cometa dels Mors, de la qual també hi haurà un dels sis sarcòfags trobats, i altres coves de la zona; una altra exhibirà restes provinents de Son Maimó (Petra), i les restants, les col·leccions d'Ignacio Furió i d'Antoni Mulet amb figures de la deessa Tanit, d'Eivissa; o del Sec mallorquí, ceràmica púnico-grega. «Del Sec tenim millors peces que les que té el Museu de Mallorca i els claus de la nau estan aquí». L'anforari mostra àmfores «des de púnicolusitanes fins a romanes».

De la prehistòria a la Sala del Tresor, dita així pels materials nobles de les obres. Com la gran custòdia gòtica (s. XV) i el Lignum Crucis (XVI). O la joieria tradicional mallorquina en or, plata, esmalts: botons, creus de Malta, baixos de rosari, sagraments o rellotges del XVIII i XIX, exvots donats a la Verge. «En la pinacoteca, «molt completa», diu González, «hem trobam retrats femenins que il·lustren gràficament com es lluïen aquestes joies. És la sala femenina».

Per això, també s'exposen ventalls del XVIII i XIX, de factura cantonesa i valenciana. Entre els primers hi ha un exemplars dels denominats de mil cares; el rostre de les múltiples petites figures humanes que els decoren, es feia a base de nombroses làmines, diminutes, de ceràmica. Els ventalls valencians, són d'època isabelina i alfonsina, i un d'ells fou utilitzat per Sílvia Tortosa a la pel·lícula Mort de Dama. En el muntatge ha col·laborat l'escultor Francisco Rodrigo, del Museu de Mallorca.