El Museu de Lluc es renovarà amb la remodelació i l'obertura de dues sales

El pròxim dia 7 s'inaugurarà un espai per a l'arqueologia i un altre per a l'orfebreria

La sala amforària mostra àmfores de diferents èpoques.

TW
0

El Museu de Lluc ha iniciat la remodelació del seu espai, la selecció de peces que ha d'exposar entre la seva gran riquesa i varietat de materials i l'inventari dels mateixos. Aquesta nova etapa comença amb la inauguració de les sales d'arqueologia i del «tresor» el proper dia 7 de setembre. Després de la jubilació del pare Cristòfol Veny, autèntica ànima del museu, la congregació de Missioners dels Sagrats Cors ha nomenat directora del Museu a la historiadora de l'art Elvira González, que treballa en una modernització més d'acord amb els conceptes museogràfics actuals. «Un museu no ha de lluir tot el seu fons, ha de seleccionar les millors peces, i gaudir de bones condicions de conservació, com ara hi haurà a les noves sales. Aquest és el museu amb més riquesa de material mallorquí i, encara que estigui lluny de la ciutat, vol assolir un bon nivell», diu la directora.

Per això, la congregació ha emprès obres. Una de les estances on s'exposaven les peces en una visió de conjunt, ha donat lloc a tres espais diferenciats. Recuperada l'entrada original, tancada durant mesos per l'obra, «durant la qual s'ha recuperat la cantonera d'una torre», s'accedirà pel monetari romà, gairebé 300 monedes de quatre èpoques. A continuació, la sala d'arqueologia recrea un columbari (lloc d'enterrament romà) amb làpides i urnes romanes mallorquines.

Vuit vitrines contenen diferents aspectes del passat; quatre es dediquen a l'època talaiòtica amb aixovars funeraris de la Cometa dels Mors, de la qual també hi haurà un dels sis sarcòfags trobats, i altres coves de la zona; una altra exhibirà restes provinents de Son Maimó (Petra), i les restants, les col·leccions d'Ignacio Furió i d'Antoni Mulet amb figures de la deessa Tanit, d'Eivissa; o del Sec mallorquí, ceràmica púnico-grega. «Del Sec tenim millors peces que les que té el Museu de Mallorca i els claus de la nau estan aquí». L'anforari mostra àmfores «des de púnicolusitanes fins a romanes».

De la prehistòria a la Sala del Tresor, dita així pels materials nobles de les obres. Com la gran custòdia gòtica (s. XV) i el Lignum Crucis (XVI). O la joieria tradicional mallorquina en or, plata, esmalts: botons, creus de Malta, baixos de rosari, sagraments o rellotges del XVIII i XIX, exvots donats a la Verge. «En la pinacoteca, «molt completa», diu González, «hem trobam retrats femenins que il·lustren gràficament com es lluïen aquestes joies. És la sala femenina».

Per això, també s'exposen ventalls del XVIII i XIX, de factura cantonesa i valenciana. Entre els primers hi ha un exemplars dels denominats de mil cares; el rostre de les múltiples petites figures humanes que els decoren, es feia a base de nombroses làmines, diminutes, de ceràmica. Els ventalls valencians, són d'època isabelina i alfonsina, i un d'ells fou utilitzat per Sílvia Tortosa a la pel·lícula Mort de Dama. En el muntatge ha col·laborat l'escultor Francisco Rodrigo, del Museu de Mallorca.