Juan Ramírez de Lucas és escriptor i crític d'art. Però, a més a
més, és un dels principals col·leccionistes d'art popular del món.
La seva col·lecció està formada per més de 40.000 peces dels cinc
continents. Actualment exposa una selecció de 175 màscares a
l'església de San Agustín d'Almagro, amb motiu del festival de
teatre clàssic que s'hi celebra. L'escriptor passa les vacances a
Mallorca, a la qual està estretament vinculat i on viu bona part de
la seva família.
"Parlau-nos de l'exposició de màscares.
"Cada any
s'organitza una mostra paral·lela al festival. Al principi havia de
ser sobre l'art popular al teatre, però després decidírem fer-ne
una de màscares de tots els continents. Vam dividir l'espai de
l'església en cinc parts i a cada una li vam donar un color
identificatiu del continent. José Bono va inaugurar la mostra el 4
de juliol. També se n'ha fet un meravellós llibre.
"Però les màscares són només part de la vostra
col·lecció.
"Sí. La meva col·lecció és d'art popular arreu
del món. Hi ha peces que tenc en propietat i d'altres que estan
dipositades a Albacete. L'art popular és molt ampli. He organitzat
exposicions tan diverses com de Nadal, de joguines, de paper
retallat o de llibres, entre d'altres.
"Com és la vostra col·lecció?
"La gran aportació d'aquesta col·lecció és que és a escala mundial.
En poques col·leccions importants d'art popular estan representades
totes les cultures.
"Què és un col·leccionista?
"Un col·leccionista és algú que és molt a prop de la bogeria. Jo
només tenc tres vicis: els llibres, els viatges i els objectes
d'art popular. I tots tres estan molt relacionats.
"Us resulta molt cara la vostra passió?
"No. Em costaria molt si em dediqués a col·leccionar picassos. Això
és relativament barat, encara que s'ha de viatjar molt. Viatjo amb
una maleta molt gran, dins de la qual en port una altra de més
petita amb la roba. També m'han regalat moltes peces.
"Com vàreu començar?
"De petit sempre vaig sentir una gran admiració per les joguines
que es podien manipular. Després em vaig interessar pels
retallables de paper. Però va ser a la Fira de Nova York de
1964-65, en la qual vaig treballar al pavelló espanyol, quan em
vaig adonar que totes les cultures tenien un art popular. Em vaig
proposar aprofundir-hi. I així nasqué la col·lecció.
"Creis que l'art popular es valora prou?
"No tant com
caldria, segurament perquè sempre ha estat allà. Al món hi ha grans
museus d'art popular, i això significa que té una importància. A
l'Estat comença a ser valorat, però quan vaig començar la meva
col·lecció no tenia cap importància social.
"Teniu alguna peça que aprecieu més que les altres?
"Totes tenen la seva importància. N'hi ha algunes que han estat més
difícils d'aconseguir que d'altres. Però si n'hagués d'escollir una
potser m'inclinaria per un siurell força gran en què els tres Reis
Mags van en un mateix cavall. Me'l van fer especialment per a mi i
em va encantar. Cada peça té una història que ara vull recollir en
un llibre que es titula A la búsqueda del arte popular. Historia de
una pasión.
"Es podrà veure algun cop la vostra col·lecció a
Mallorca?
"Hi hagué un projecte per dipositar part de la col·lecció al
castell de Bellver, però topà amb problemes de política.
"L'acabareu?
"És impossible. Sempre trobes una cosa per comprar. Mai no hi haurà
una última peça.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.