La cineasta Leni Riefenstahl, la més longeva, compleix avui 100
anys sense fasts oficials, ja que no ha aconseguit alliberar-se del
llast d'haver posat el seu talent al servei d'Adolf Hitler. Gairebé
set dècades després del rodatge de Triumph donis Willens (El triomf
de la voluntat), la pel·lícula sobre el congrés del partit nazi,
per encàrrec del Führer, la polèmica persegueix encara aquesta
enèrgica centenària. Per Francis Ford Coppola, George Lucas o Mick
Jagger, Riefenstahl és una documentalista genial, que va convertir
en obra mestra el congrés amb el qual Hitler es va retre culte. Per
altres, un exponent del cinema de propaganda. Riefenstahl mai no ha
ocultat la seva «fascinació» per Hitler, que la descobrí a la
primera pel·lícula que va dirigir, Das blaue Licht (La llum blava,
1932), premiada en el Festival de Venècia.
Allò que sí ha negat és haver sabut de l'horror que amagava el
règim nazi. Sosté que va treballar sota coacció. La berlinesa va
filmar Tag der Freiheit (El dia de la llibertat, un documental
sobre la Wehrmacht hitleriana, el 1935, com també Olympia (1936),
una lliçó de cine sobre els denominats «Jocs del nazisme» i,
finalment, Tiefland, el 1940. Aquest últim títol la va col·locar, a
les portes del centenari, davant d'una nova controvèrsia: les
acusacions de la comunitat gitana per haver utilitzat com a extres
presos tancats en camps de concentració. Ella recorda el rodatge
amb afecte, envoltada d'uns extres amb els quals va establir llaços
d'amistat. Els pocs supervivents que queden d'aquest grup "la
majoria va morir en cambres de gas, immediatament després del
rodatge" l'acusen de cinisme, ja que ella afirma voler retrobar-los
per evocar aquella època, i li exigeixen reparacions, encara que
siguin a títol simbòlic.
L'aniversari coincideix amb una sèrie de publicacions,
retrospectives i l'estrena de la seva darrera producció,
Impressionen unter Wasser (Impressions sota l'aigua), filmada el
2002. Riefenstahl és el títol de la biografia escrita per Jürgen
Trimborb, publicada aquests dies, en què aquest autor, gairebé
setanta anys més jove que el seu personatge, tracta de demostrar
que entre Riefenstahl i Hitler hi va haver una mica més que
«admiració inconscient». La cineasta intenta esquivar aquest tipus
de retrets amb una barreja d'ingenuïtat i lapsus de memòria.
Riefenstahl, nascuda a Berlín el 22 d'agost de 1902, ha trencat en
aquests cent anys de vida suficients esquemes com perquè es
destaqui una mica més que aquella curta dècada de col·laboració,
entusiasta o no.
Abans que cineasta va ser ballarina "una lesió al genoll li va
impedir continuar", després es va convertir en actriu de
pel·lícules d'esquiadors i alpinistes, i finalment va passar a la
direcció. El ministre de la Propaganda Josep Goebbels la va
condecorar pels seus mèrits, però amb la desnazificació van arribar
les dificultats. La cineasta fou processada com a còmplice del
règim i s'exilià a l'Àfrica. Riefenstahl celebrarà els 100 anys en
el seu bungalou del llac Starnberger, acompanyada per un centenar
d'«íntims», com Boris Becker i l'alpinista Reinhold Messner. No hi
haurà condecoracions, perquè a Alemanya una distinció a Riefenstahl
seria una provocació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.