Josep Hernández i Miquel Mascaró han dirigit «Funerària independent»

"Quin és el balanç del film després de quinze dies? 
"Creim que molt bo. La pel·lícula es projecta als cinemes Icària de Barcelona i el primer cap de setmana va ser la tercera més vista. Ha estat una molt bona sorpresa. Ens han fet reportatges a TV3, hi passen dos anuncis cada dia, hem fet un caramull d'entrevistes a les ràdios, als diaris... La veritat és que ens estan fent molt de cas. Nosaltres pensàvem que funcionaria més aquí, però a Catalunya interessa molt tot allò que ve de les Balears.

"Com voleu que la gent entengui el film? 
"Ens agradaria que no es pensin que és una anada de l'olla, encara que hi predomina l'absurd a l'estil Pulp Fiction. Creim que serà un film com El bola d'Achero Mañas, en el sentit que anàs creixent amb el temps, perquè la temàtica, evidentment, no es pot comparar.

"Com aconseguíreu convèncer l'actor Xavier Grasset? 
"Va venir a fer un programa d'humor i, com ja d'entrada cercàvem alguna persona famosa, li ho vam proposar. No vam tenir cap problema. Hi fa un paper curt perquè no tenia més temps, però ja està bé.

"Hi havia molta gent disposada a fer-ho sense cobrar? 
"No gaire, i ho entenem perquè hi ha persones que ho han fet diverses vegades i que ja d'entrada ens digueren que no. També ens vam trobar gent que ens asseguraren que ho farien i a la fi res de res, ni tan sols ens telefonaren.

"D'on sorgí la idea de fer el film sobre una funerària? 
"Havíem vist el film Rebelde sin pasta de Mariachi i vam creure que si ell podia fer una pel·lícula amb un pressupost baix, nosaltres també. Vam caure que teníem un Volvo que semblava un cotxe de morts i aleshores començàrem a donar forma a la pel·lícula. Amb Funerària independent intentam demostrar que ja no s'hi val dir que no es pot fer cinema sense doblers.