TW
0

Aquest famós personatge de ficció neix a París, aquest setembre del 1833, puix que el seu creador, Honoré de Balzac, posa tal data en enllestir el llibre. Honoré de Balzac (Tours, 1799"París, 1850) és un dels patriarques de la novel·la realista. El tema d'Eugènia Grandet gira entorn dels sofriments i misèries de l'avar Grandet i aconsegueix un retrat gairebé perfecte de la protagonista del relat. Tot això té bones fonts en les vitals experiències de l'autor. Aquest, nascut en el si d'una família burgesa, realitzà els seus estudis de primària a un d'aquells internats on la severitat i la tristor dominaven les criatures. Això era a Vendôme, i després, cursà la carrera de lleis a La Sorbona. Es dedicà, llavors, al periodisme com a mitjà de vida i als trenta anys, carregat de deutes, decidí de començar la seva trajectòria literària. En els moments difícils hagué de demanar préstecs i conegué ben de prop els avars que deixaven diners a alts interessos. També era un gran estudiós de la psicologia femenina i per això, després de fracassar amb diferents obres que signava amb pseudònim, publicà el seu llibre d'assajos Fisiologia del matrimoni (1830), que li valgué la fama, que anà consolidant amb no menys de vuitanta novel·les, totes elles ben celebrades. Altre cop ens trobam en controvèrsia amb aquells que defensen que un autor ha de tenir poca obra, i aquesta molt ben treballada i de qualitat, quan pel que fa als grans escriptors, com podem veure, no és així. Podem dir bon sabater al que només ha fet un parell de sabates en tota la seva vida? En tot cas, serà un home que ha fet unes belles sabates, però no serà un professional, puix que l'ofici exigeix producció i escriptor que no produeix, es nega a si mateix com a tal. Al marge d'aquestes observacions, tornem al personatge d'Eugènia Grandet, que és el prototipus d'una al·lota francesa del segle XIX que ha de sobreviure dins un ambient grisenc, provincià, contradictori i moltes vegades hostil.

«En tot moment les dones tenen més motius de dolor que l'home i sofreixen més que ell. L'home té la seva força, i l'exercici de poder actua, es mou, s'ocupa en alguna cosa, pensa, abraça el que ha de venir i hi troba consol. Això li passava a Charles. Però la dona resta sola, es queda cara a cara amb la seva pena i res no la pot distreure del neguit; arriba fins al fons de l'abisme que la pena li ha obert, l'amida i ben sovint l'ha d'omplir amb els seus desitjos i les seves llàgrimes. Això li passava a Eugènia.

Començava a conèixer el seu destí. Sentir, estimar, sofrir, sacrificar"se serà sempre la història de la vida de les dones. Eugènia havia d'esser dona en tot, menys en allò que les serveix de consol. La seva felicitat, treballada com els claus escampats per la muralla, segons la sublim expressió de Bossuet, no ompliria ni un sol dia la mà oberta. Les penes no es fan mai esperar, i per a ella arribaren prest. El dia següent de la marxa de Charles, la casa Grandet recobrà la seva fesomia habitual per a tothom excepte per a Eugènia, que la trobà, sobtadament, buida...».

Eugènia Grandet. La ciutat de Saumur. La petita burgesia provinciana. El llarg i trist segle XIX... almanco per a ella.

Miquel Ferrà i Martorell