La llengua catalana és objecte d'un complet estudi que ja ha
vist la llum en el seu primer tom. Es tracta de l'Atles lingüístic
del domini català, un treball dirigit pel lingüista Joan Veny i
Clar (Campos, 1932). El projecte s'inicià amb els professors Antoni
M. Badia i Margarit i Germà Colom l'any 1952. El qüestionari es va
elaborar el 1958 i les enquestes es van dur a terme entre 1964 i
1976. Més tard, gràcies a la col·laboració de l'Institut d'Estudis
Catalans, la Fundació Catalana de Gas i la Unió Europea es va fer
una base de dades amb els materials recollits. I ara l'atles es
troba en la fase cartogràfica.
Són, per tant, més de 50 anys de feina continuada, que des
d'enguany fructifiquen en forma de tom previsiblement de
periodicitat anual, fins arribar al número 9. La codirectora és la
professora de la Universitat de Barcelona (UB) Lídia Pons, i
l'equip de col·laboradors és format per Núria Jolis, Mar Massanell
i Pedro Monzo.
L'atles inclourà uns 2.400 mapes lingüístics. El primer volum es
titula El cos humà. Malalties. El seguirà La casa i la
indumentària, i d'altres sobre la família, la vida religiosa,
animals, vegetals, eines del camp, morfologia i sintaxi. En el
primer tom els estudis de geolingüística mostren la unitat o la
diversitat en les denominacions de paraules o expressions com
«tenir mal de cor», «singlot», «la picor», «fer l'ullet». La seva
transcripció fonètica queda reflectida amb tota mena de detall, i
sorprèn la variació d'alguns mots, com ara «esternut», també dit
«uís», «atxem» i fins i tot «astrurnirara», contrastant amb la
unitat de «pell», «cul», «dit», etc. La font informativa és un
qüestionari de 2.500 preguntes, que es va aplicar a 190 pobles dels
Països Catalans, recollint les respostes de 450 informadors.
Veny, que el pròxim dia 30 de setembre es jubila però que
continuarà vinculat a la UB com a professor emèrit, considerà que
aquest és un treball els materials del qual van ser recollits en un
període anterior a la influència de la llengua estàndard, «que
reflecteix la realitat plural de la llengua històrica; preparat amb
les garanties del màxim rigor científic, constituirà la base de
futurs estudis interpretatius del ric filó diatòpic de la llengua».
Per ell, «és una obra de quasi tota la vida», que la dedica «a
mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.