Les aventures d'en Forcim (1929)

«I que fa Sansó, s'aixeca, abraona aquella columna que aguantava tota l'església i va dir amb un crit: Muira Sansó i tota la gatzó. Pegà espolsada a sa columna, i va espolsar tan granat que sa columna se trencà com una canya, tota aquella església se va fer un claper i tots es que hi havia allà dins romangueren fets una coca. Vaja quina tibada. Així morí Sansó i tota la gatzó...»

I afegeix Mossèn Alcover: «No sabem per què el poble donà aquest nom als filisteus, que foren els contraris que Sansó sempre va combatre. No li veim el demble, an aquest mot gatzó».

Deixau-me dir entre parèntesi que a mi no em sembla cap misteri un cop haver pegat una ullada a qualsevol document geogràfic. Els filisteus eren un antic poble d'Àsia, establert entre Siria, la Mediterrània i la regió de Jopé. Eren les seves ciutats principals Ascaló, Asdod, Ekron, Gadi, sobretot, la capital, Gaza. Aconseguiren de sotmetre Israel però foren més tard tributaris dels jueus, després d'haver estat vençuts per Saul i David. Cap a mitjan segle VII desaparegueren de la història.

Però no em negareu que el mot gatzó i el topònim Gaza tenen molta cosa en comú. Ocurrent seria, doncs, aquesta manera dels nostres avis d'anomenar els filisteus, però res de misteriós o extraordinari. Però tornem al tema dels forçuts i de les rondalles i trobarem un altre símbol ben eloqüent. Es tracta d'un personatge de la rondalla En Juanet i es set missatges» En Forcim, representatiu d'aquestes destreses"proeses: Quan foren en es pla de Montuïri, en troben un que feia una gaveta voltant sa torre d'un molí de vent. "Alabat sia Déu!"Digueren. Per a sempre, va respondre. "I ara que feim, si no es massa preguntar? "Aquest molí té es vents xerecs, i li faç aquesta gaveta per desllorigar"lo i dur"lo"me'n da munt aquell puig. I apuntà en es Coll de sa grava. Ell amb quatre xadades va haver acabada sa gaveta; tira s'eina, abraona sa torre d'es molí, li pega estreta, l'alça en pes, i, tris"tras, tris"tras, la se'n du damunt es puig que havia dit. "El dimoni ets! s'exclamà En Juanet. I què et diuen a tu? "En Forcim, va respondre ell...» I així, aquell «Forcim», mena d'heracles local, fa tota casta de gestes de braó, causant gran admiració en els seus companys. Aquesta rondalla datada per aquests dies d'agost del 1929 ens pot servir d'introducció al tema de demà i que no és altre que uns comentaris sobre el «Sansó de Sant Llorenç», En Sebastià Llull Melis, un autèntic fenomen de força física, únic en la nostra història, encara que viu des d'antic en les nostres llegendes.