Hi ha una certa tradició en la nostra literatura popular que ens
demostra l'admiració de l'illenc envers dels forçuts, tan necesaris
en els temps difícils, per a les feines rurals, sempre feixugues.
Així ens ho mostren, per exemple, les rondalles d'Alcover.
«I que fa Sansó, s'aixeca, abraona aquella columna que aguantava
tota l'església i va dir amb un crit: Muira Sansó i tota la gatzó.
Pegà espolsada a sa columna, i va espolsar tan granat que sa
columna se trencà com una canya, tota aquella església se va fer un
claper i tots es que hi havia allà dins romangueren fets una coca.
Vaja quina tibada. Així morí Sansó i tota la gatzó...»
I afegeix Mossèn Alcover: «No sabem per què el poble donà aquest
nom als filisteus, que foren els contraris que Sansó sempre va
combatre. No li veim el demble, an aquest mot gatzó».
Deixau-me dir entre parèntesi que a mi no em sembla cap misteri
un cop haver pegat una ullada a qualsevol document geogràfic. Els
filisteus eren un antic poble d'Àsia, establert entre Siria, la
Mediterrània i la regió de Jopé. Eren les seves ciutats principals
Ascaló, Asdod, Ekron, Gadi, sobretot, la capital, Gaza.
Aconseguiren de sotmetre Israel però foren més tard tributaris dels
jueus, després d'haver estat vençuts per Saul i David. Cap a mitjan
segle VII desaparegueren de la història.
Però no em negareu que el mot gatzó i el topònim Gaza tenen
molta cosa en comú. Ocurrent seria, doncs, aquesta manera dels
nostres avis d'anomenar els filisteus, però res de misteriós o
extraordinari. Però tornem al tema dels forçuts i de les rondalles
i trobarem un altre símbol ben eloqüent. Es tracta d'un personatge
de la rondalla En Juanet i es set missatges» En Forcim,
representatiu d'aquestes destreses"proeses: Quan foren en es pla de
Montuïri, en troben un que feia una gaveta voltant sa torre d'un
molí de vent. "Alabat sia Déu!"Digueren. Per a sempre, va
respondre. "I ara que feim, si no es massa preguntar? "Aquest molí
té es vents xerecs, i li faç aquesta gaveta per desllorigar"lo i
dur"lo"me'n da munt aquell puig. I apuntà en es Coll de sa grava.
Ell amb quatre xadades va haver acabada sa gaveta; tira s'eina,
abraona sa torre d'es molí, li pega estreta, l'alça en pes, i,
tris"tras, tris"tras, la se'n du damunt es puig que havia dit. "El
dimoni ets! s'exclamà En Juanet. I què et diuen a tu? "En Forcim,
va respondre ell...» I així, aquell «Forcim», mena d'heracles
local, fa tota casta de gestes de braó, causant gran admiració en
els seus companys. Aquesta rondalla datada per aquests dies d'agost
del 1929 ens pot servir d'introducció al tema de demà i que no és
altre que uns comentaris sobre el «Sansó de Sant Llorenç», En
Sebastià Llull Melis, un autèntic fenomen de força física, únic en
la nostra història, encara que viu des d'antic en les nostres
llegendes.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.