Es inventada la bicicleta (1790)

TW
0

Un tal Sivrac presenta la seva invenció, el «celerífer». Aquest aparell es composa de dues rodes, col·locades una al davant de l'altra al mateix pla, amb armadures en forma de forquilles sobre les que van muntats els eixos. Aquestes armadures pugen damunt de les rodes, unint-se mitjançant un cos de fusta, que porta enmig un seient en forma de cadira de muntar; mentre una altra barra transversal, col·locada per la part anterior a convenient altura, feia de timó per a guiar el vehicle: el genet, com muntat sobre un cavall, li donava moviment tot posant els peus en terra i creant un fort impuls seguit. Aquella màquina primitiva es va anar perfeccionant i així, un enginyer i professor de mecànica, el baró Carles Frederic Drais de Sauerbronn (Ausbach, Baviera, 1785-1851) inventà la «draisiana», que es distingia del «celerífer» en el fet que la roda davantera girava amb independència de la del darrere i no formava un sol cos amb aquesta. Passaren els anys i al 1819 apareixien a Anglaterra els tricicles, proveïts de seients amples i d'unes palanques que permetien de posar tals aparells en moviment amb els peus, que no tocaven terra. Els progressos del velocipedisme tornaren a la teoria de les dues rodes i nous inventors com Ernest Michaux, Kilpatrie Macmillan, que treballaren noves idees. Del 1855 al 1862, Pierre Lallement, un francès, perfeccionà el celerífer de Drais i el proveí de pedals que estaven situats directament sobre la roda del davant. El 1866 s'hi incorporaven rodes metàl·liques. Finalment, el 1885, dos germans anglesos de llinatge Starley idearen la primera bicicleta amb dues rodes d'igual diàmetre i amb moviment propi. Havia nascut el pare de la bicicleta actual. La resta la posà un veterinari anglès, Mister Dunlop, inventor de la llanda de bicicleta. La construí en dues parts. La primera, interior, veritable tub de cautxú o goma elàstica, que omplí d'aire mitjançant una bomba. La segona, una mena de funda, coberta en gran part de goma i que revestia la cambra d'aire o tub interior.

El ciclisme arrelà a Mallorca a mitjan segle XIX i les gestes esportives dels ciclistes mallorquins són ben conegudes. Jo proposaria als nostàlgics de visitar tres llocs ben evocadors d'aquesta història nostra. En primer lloc, el «Velòdrom Balear», amb la seva antiga pista i el pavelló d'estil mudéjar obra del gran Gaspar Bennàsser. Després, a Sineu, a la plaça pública des Fossar, també dita del Mercat, el monument al ciclista local Francesc Alomar.

En tercer lloc l'escultura d'Alligi Sassu en el parc de sa Feixina, no lluny del centre escolar i el pont de Santa Creu. Recordaríem, igualment, Timoner, campió de campions, immortalitzat en cera en el Museu de Binissalem. I molts altres. Però per explicar tot això hauríem de menester espai per a un altre article.

Miquel Ferrà i Martorell