La batalla de Pollença acabà amb victòria cristiana

Una multitud omplí els carrers per viure una de les festes més espectaculars

La batalla fou dura i cap dels dos bàndols no retrocedia. | S.A.

TW
0

Pollença va viure ahir emocionada el simulacre de Moros i Cristians, l'ancestral batalla que rememora l'atac patit pel poble el 31 de maig de 1550 per part de tropes de pirates moros. Més de 450 anys després d'aquest atac, els pollencins aconseguiren un altre pic, després d'hores d'una forta lluita, derrotar les tropes invasores gràcies al seu coratge i a l'assistència de la seva Patrona, la Mare de Déu dels Àngels.

Milers de persones arribades de tot Mallorca ompliren els carrers més cèntrics per assistir a una de les celebracions més espectaculars i tradicionals de l'estiu illenc. La batalla, que els participants viuen amb autèntica fúria, començà al voltant de les set de l'horabaixa a la plaça de l'Almonia després d'hores d'espera i expectació. Les tropes mores arribaren per sorpresa fins al centre del poble comandades pel terrible pirata Dragut, protagonitzat per Miquel Àngel Navarro.

Però allà es trobaren amb l'heroi pollencí per excel·lència, Joan Mas, encarnat enguany per Guillem Cànaves Pixona, qui davant de centenars de persones encoratjà els seus conciutadans a enfrontar-se als sarraïns i defensar el poble amb les conegudes paraules de: «Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos!, Pollencins, aixecau-vos!; els pirates són aquí!».

Així es va viure, entre els aplaudiments del públic i l'excitació de tots els pollencins, el moment culminant i més esperat de les festes de la Patrona de Pollença, anhelades pels seus ciutadans durant tot l'any i les quals es viuen amb gran intensitat des de les eleccions populars per triar els representants dels moros i cristians, a mitjans de juliol. La batalla es desenvolupà amb l'habitual ferocitat entre els estrets carrers i tot envoltat per la profunda aroma del tradicional mesclat que des de la nit anterior recorria el poble.

A mitja batalla, l'Ajuntament Vella, representat per Martí Cifre, Antònia Cifre, Antoni Alegre i Antoni Provensal, s'incorporà a la lluita que, segons diu la tradició, acabà al camp de futbol amb la victòria dels cristians sobre les tropes del corsari Dragut. Una vegada guanyada la batalla i per donar per acabades les festes, els cristians s'acostaren fins al temple parroquial, on entonaren el Tedeum per donar les gràcies a la seva estimada patrona, la Mare de Déu dels Àngels.