Artà retrata en una mostra la passió pels llibres de l'artista Miquel Barceló

El Fons Documental acull una instal·lació sobre el sentit de la literatura a la seva obra

Imatge parcial de la instal·lació que recrea la biblioteca de l'artista a Farrutx.

Joana NicolauPalma30/07/02 0:00

Des de la seva infantesa, Miquel Barceló ha estat un lector voraç i avui encara al que més temps dedica després de pintar és probablement a la lectura. D'aquesta manera sorgí el motiu de l'exposició que el Fons Documental Miquel Barceló dedica enguany a l'artista. Es tracta d'una gran instal·lació on es fa palesa la relació de Barceló amb els llibres a través de la recreació de l'estudi del felanitxer a la seva propietat de sa Devesa, Artà. S'hi fonen imatges de la biblioteca real de pedra que té la finca amb imatges dels seus quadres on apareixen biblioteques; també s'hi trobaran els llibres que d'una manera o una altra estan relacionats amb ell, com també els seus catàlegs.

El muntatge ha estat realitzat pel fotògraf Agustí Torres i Marta Torres, experta en arquitectura efímera, que han treballat en estreta col·laboració amb el pintor. Els llibres com a suport de saviesa, d'aventures i històries però també com a objectes, aquesta és la idea. Així ho reconeix l'artista, segons es reprodueix a la presentació. «Quan era nin vaig tenir, des de molt aviat, accés a la prodigiosa biblioteca del meu padrí. Quina magnífica reserva de metàfores! La relació amb els llibres no m'ha faltat mai. També m'agrada la idea de biblioteca com a decoració per a la meva vida».

I potser fou precisament per això pel que entre les seves primeres escultures s'inclou una sèrie d'una vintena de llibres recoberts de guix i pintura, encara ara poc coneguts. També entre les primeres aquarel·les dels anys setanta s'hi troben centenars de dibuixos de llibres oberts en els quals cada pinzellada correspon a una pàgina aconseguint d'aquesta manera el volum, o en els quals cerca el moviment a través del passar de les planes. Segons Aranguren, a finals dels setanta una gran part de la iconografia de Barceló queda totalment definida, i entre els peixos, ostres, cebes, cans... el llibre continua sent element indiscutible.

En els anys 1984 i 85 el tema de la biblioteca es repeteix constantment. «Cada llibre, cada títol és un gest... Faulkner, Shakespeare, etc. són gests sobretot culturals», afirma l'artista. Molt sovint Barceló també titula quadres amb títols de llibres, com ara The Crack up de Fitzgerald, La línea de Sombra de Conrad o amb el primer vers del poema Piedra blanca sobre piedra negra suggerint-ne les imatges visuals. Segons diu, «les coses que millor pint són les que conec més, o les que no conec en absolut. Puc pintar conills perquè sé com es mouen... Per pintar una cosa, necessit immiscir-m'hi molt. La biblioteca que pint és la meva biblioteca. Mai no he pintat un llibre que no hagi llegit», assegura.