La revolta dels mossàrabs (814)

Es deia mossàrabs als cristians que vivien entre els moros d'Espanya i també als seus dialectes romànics, és a dir, que es tractava de cristians arabitzats, ja que coneixien la parla àrab i adoptaren alguns costums musulmans, i fins i tot, en alguns moments, s'integraren en les tropes dels seus dominadors. Aquests mossàrabs, més col·laboracionistes, eren anomenats «mu'ahidun», que vol dir «confederats», i els altres, «ayam» o estrangers. També hi havia una casta que rebia el nom «d'ahl ad"dimma», això és, «protegit pels seus tributs», regnant una certa tolerància, i fins i tot harmonia, entre mossàrabs i àrabs en temps del famós Abd"el"Raman III, de sobrenom «al"Nasir», califa cordovès, que establí l'any 711 uns pactes entre ambdues comunitats. Una versió d'aquests pactes, en aquest cas concedit per Abd"el"Aziz ben Musa al regne de Tudmir, diu així: «En nom de Déu, Climent i Misericordiós. Aquest és l'escrit que Abd"el"Aziz ben Musa dirigeix a Teodomir ben Gandaris, en virtut del qual queda convengut l'estat de pau sota promesa i jurament al davant de Déu, els seus profetes i enviats, de qui obtindrà la protecció de Déu, lloat sia, i la protecció del seu profeta Muhammad, que li concedeixi Déu la pau, que a ell ningú no se li despullarà de res que posseeixin, amb maldat, no seran cremades les seves esglésies, tampoc els serà prohibit el culte de la seva religió. Tanmateix hauran de pagar un impost de capitació; si la seva condició és lliure: un dinar, quatre almuds de blat; quatre de civada, quatre quists de vinagre, dos de mel i un d'oli...».