El doctor Papus (1882)

El seu cognom veritable era Encausse, visqué del 1865 al 1916 i havia nascut a La Corunya. De pare francès i mare gitana, aquest gallec ocasional, terra de les «meigas», assegurava ser descendent de Cagliostro. Tal dia com avui era iniciat en el martinisme, just quan cursava el primer any de medicina. Els martinistes eren adeptes a les doctrines de L.C. de Saint-Martin (1743-1803) anomenat el «filòsof desconegut». El 1887 passava a ser membre de la comunitat teosòfica Hermes, de París, i dos anys després fundava la seva pròpia revista teosòfica, El camí d'Isis, on hi descobrim tendències materialistes. En acabar la carrera de metge, es dedicà a l'espiritisme i fundà diferents comunitats ocultistes que oposava a la teosofia. Començà, aleshores, la pràctica d'una medicina secreta, que assegurava haver importat de l'Índia. En els anys següents abraçà tendències diferents. Primer va voler ser deixeble de Saint-Yves d'Alveydre, que predicava la sinarquia, és a dir, el govern ideal, científic. Després es passà als ensenyaments de Nizier Philippe, un teurg que assegurava ser intermediari inconscient entre Déu i la humanitat. Finalment, ocupà al costat de Guaita el lloc de «Sar Paladan», que aquest abandonà quan trencà amb aquell el 1890. El doctor, historiador, Frederik Koning ens recorda que Stanislas de Guaita, marquès descendent d'una antiga família llombarda, poeta i místic, expert en la Càbala i el Tarot, que fundà a París l'alt consell de l'orde cabal·lístic dels Rosacreus. Guaita assegurava que només es podia posar en contacte amb l'esperit dels morts mitjançant una comunió espiritual originada en un estat d'extasi que només s'aconseguia mitjançant la música.