Damià Pons i Pere Muñoz presentaren el document.

Damià Pons i Pere Muñoz presentaren el document.

Joana NicolauPalma25/07/02 0:00
TW
0

Les Balears necessiten aproximadament uns 101 milions d'euros (16.800 milions de pessetes) per equiparar-se en infraestructures culturals amb la resta de comunitats autònomes de l'Estat. Aquesta és la xifra que indicà ahir el director general de Cultura, Pere Múñoz, durant la presentació del document El futur de la memòria. Es tracta d'un estudi de prospectiva cultural realitzat en col·laboració amb Sa Nostra, els consells i alguns dels principals ajuntaments de les Illes, en el qual s'inclouen tot un seguit de propostes d'actuació i directrius culturals que cal tenir en compte per solucionar les mancances d'aquí a quinze anys. El document es presenta amb la intenció de generar un debat obert i de despertar noves iniciatives per al futur cultural de les Illes. Al darrere no hi ha cap compromís d'execució.

En el decurs de la presentació, el conseller Damià Pons destacà tres aspectes principals del document per la seva «utilitat o novetat». De primer, els centres de referència, que tenen com a finalitat servir d'espais de presentació cultural de cada illa mitjançant exposicions de muntatges audiovisuals... En segon lloc, els museus territorials, resultat de la suma d'equipaments que mantenen una semblança quant als continguts temàtics. I en tercer lloc, que la cultura comenci a entendre's com a generadora de la identitat balear i que pugui tenir una dimensió econòmica.

Algunes de les propostes més prioritàries que s'inclouen al document ja estan en marxa o es troben en estat embrionari, però d'altres són novedoses. Entre aquestes hi ha el Museu de la Mar, la creació d'un espai com a paradigma de Possessió mallorquina, el Museu de la Pell, el del Ferrocarril o la ruta del vi. A més d'aquestes, també s'hi contemplen moltes obres ja anunciades, com la remodelació del Museu Diocesà, el Centre d'Interpretació del Gòtic Mallorquí al palau de Can Serra, o en marxa, com el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

Amb aquest estudi «per primera vegada en la història de la política cultural es compta amb un document on es recull una sèrie d'idees per treballar sobre el futur de la cultura, malgrat que no comprometi directament cap institució, ni organizació o empresa», digué Pere Muñoz.