El Casal Solleric mostra l'evolució de l'obra del pintor Miquel Brunet

L'exposició, que s'inaugura demà, mostra 110 obres de l'artista

TW
0

«Aquestes al·lotes tan seques d'avui no les pintaré mai. Els meus models són homes foravilers, rudes i nobles i, quan els pint, el temps em fuig». Miquel Brunet (1919) gairebé no necessita presentació. Els seus quadres del camp mallorquí i dels carrers i les places de Manacor ja fan part de la pintura contemporània de l'Illa més reconeguda, premiada i lloada, encara que durant un temps «no seguir les tendències de la pintura oficial», manifestà l'artista, el portà a patir moltes misèries. Des de demà i fins al 8 de setembre aquesta obra es podrà observar al Casal Solleric de Palma. La galeria li dedica una retrospectiva, formada per 110 peces, algunes de les quals són escultures i altres, obres inèdites, la majoria cedides per col·leccionistes illencs.

Brunet. Antològica fa un repàs de les diferents etapes estilístiques del pintor manacorí. Les primeres obres són dibuixos de la dècada dels quaranta. Hi abunden les flors, les natures mortes, els busts i les vistes del camp mallorquí treballat pels foravilers que li donaren fama. Més endavant, els quadres paisatgístics on mostra «un òptica totalment diferent de la de la pintura oficial», explicà el comissari de la mostra, Joan Carles Gomis. «Quan es posaren de moda les postes de sol acolorides, Brunet pintava els interiors de l'Illa i la seva gent amb tons ocres i grisos, paisatges ingràvids».

En els anys setanta, començà l'època de les pintures negres i de l'erotisme. Al camp ja no es llaura. Tot és fosc. La llum es condensa en cossos nus de dones i d'homes que se cerquen, s'encalcen, s'estimen. «I en els noranta he provat sort amb l'escultura», comentà. En sorgiren una dotzena de peces, vuit de les quals es mostren al Solleric. La temàtica és mitològica: un centaure, una amazona... els cavalls també hi són presents. «Sempre m'han agradat», afegeix. Aquestes peces fetes de terra i de bronze ocupen una sala en la mostra. Una dotzena de quadres, entre els quals hi ha Molí, guanyador el 1984 del premi Ciutat de Palma de Pintura, i Les tres gràcies clouen la mostra.

Brunet es mostrà molt satisfet de la mostra i assegurà que «hi ha quadres que no recordava haver fet, alguns que hauria cremat i altres que m'emocionen, com El bateig de sant Joan, que normalment és a l'església del Carme de Portocristo, o El violí». També declarà que «jo vaig néixer amb un pinzell a la mà» i que «des de sempre, pintar m'ha sortit de dins, per això no he seguit les modes» Demà a les 20 de l'horabaixa també s'inaugura la mostra pictòrica Ascensorios y militancias, de Mar García Ranedo, a l'Espai Quatre de la mateixa galeria, una mostra formada per una sèrie de bosses de mà de dona a través de les quals satiritza el capitalisme.