Tot just feia unes hores que havia caminat per entre camps de
guaret, rostoll i terra erma de les ciutats mortes de Síria. Llocs
que guarden record de temps esplendorosos. Les tombes piramidals
sobresurten entre les oliveres, les esglésies es mantenen damunt
les roques i la terra vermellenca. A l'arxiu ple d'imatges captades
durant tot el dia s'hi afegien les que anava donant la ciutat de
Hama, amb el riu Orontes fent voltar les sínies. Una vegada més
Hama, i tot Síria, em captivava.
L'hotel, el lloc que esdevindria casa meva durant l'estada a
Hama, estava envoltat per un jardí tancat per una bardissa de
gessamí florit. Centenars de metres que, especialment entrada de
fosca, deixaven anar el seu perfum embriagador. Es veu que algú es
dedicava a collir-ne les flors, ja que sobre el taulell de recepció
n'hi havia dues grapades. També dins l'ascensor, i així era com si
el jardí vingués amb tu. Des de l'habitació, menjant les prunes amb
la pell que hi havia trobat, mirava l'aigua del riu que feia
grinyolar la roda de la sínia. Aquesta era "exactament aquesta" la
imatge que un dia em fascinà i m'incità a visitar Síria. Tot era
bell i natural. Les canyes vinclant-se a la vora de l'aigua, els
ponts sobre el riu, les cúpules i els minarets. Imitant el so d'una
vaca que bramula, allà hi havia la gran roda de fusta que sense
parar elevava l'aigua per a posar-la al nivell de les sèquies que
van a regar els jardins de la part alta. Prop de l'eix giratori una
figuera hi havia trobat el lloc de la seva vida. Sense parar les
fulles rebien un polsim d'aigua que les vivificava. A l'ombra dels
arbres i dels cadufos incansables un restaurant oferia coses
senzilles i naturals, bons productes de la terra sense
mistificacions. Una tallada de meló, un poc de raïm... Talment un
eix benèfic que t'ofereix la terra i la seva gent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.